Resultats de la cerca
Es mostren 9604 resultats
els Dioscurs
Mitologia
Nom donat als bessons Càstor i Pòl·lux, fills de Leda, la qual, la mateixa nit que s’uní amb Zeus, ho feu també amb el seu marit humà Tíndar; fruit d’aquestes dues unions nasqueren dues parelles de bessons, Pòl·lux i Helena, fills del primer, i Càstor i Clitemnestra, fills del segon.
La llegenda fa els Dioscurs partícips de l’expedició dels argonautes Venerats també a Roma, hom els dedicà un temple
Cançoneret de Ripoll
Literatura catalana
Recull poètic del segon quart del segle XIV contingut en el manuscrit 129 de Ripoll juntament amb un fragment de les Regles de trobar de Jofre de Foixà, a les quals manca l’inici, i amb dos breus tractats, l’un sobre gèneres poètics exemplificat, i l’altre sobre les classes de rima.
Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar’ of Ramon…
,
trogoniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells neògnats que fan de 25 a 35 cm i tenen els peus heterodàctils —amb el primer dit i el segon girats enrere i el tercer i el quart endavant—, el bec curt, ample i lleugerament corb; són insectívors i frugívors, tenen el plomatge llampant i són arborícoles i mals voladors.
Són sedentaris i habiten les selves i els boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud, l’Àfrica, l’Índia, Malàisia, Borneo i les Filipines Comprèn 35 espècies, repartides entre 8 gèneres, dels quals cal destacar Pharomachrus, Priotelus i Trogon a Amèrica, Apaloderma i Heterotrogon a Àfrica i Harpactes , que és l’únic gènere asiàtic El representant més conegut és el quetzal Pharomachrus mocinno
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida
Agronomia
Escola creada l’any 1978 com a conseqüència de la fusió de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada l’any 1972) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida (creada l’any 1976), que oferia el segon cicle de la titulació d’enginyers agrònoms de Lleida.
Des de la seva institució fins a l’any 1992, l’ETSEAL formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya A partir del 1992 s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida A l’ETSEAL s’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer de la forest, enginyer tècnic agrícola en les especialitats d’explotacions agropecuàries, hortofructicultura i jardineria, indústries agràries i alimentàries i mecanització i construccions rurals, enginyer tècnic forestal en les especialitats d’explotacions forestals i d’indústries forestals i llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments El…
Prússia

Mapa històric de Prússia
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya.
En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del pas de la…
Provença
Paisatge de la Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses…
el Poal
En primer terme, cal Puig, una de les cases senyorials del Poal i al fons, el campanar de l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent en la dècada de 1920-30.
Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…
Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Historiografia
Polític i escriptor.
Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà…
, ,
Història general del Regne de Mallorca
Història
Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.
Descripció bibliogràfica L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas 1640-53, que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642 Subjectes a la correctió de tots Té un total de 606 folis en…