Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
François de Salignac de La Mothe Fénelon
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Prelat, orador i escriptor eclesiàstic francès.
Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon, coneguda pel seu misticisme,…
Agustí Esteve i Marquès
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color de Goya, el…
Paul Bocuse

Paul Bocuse (2007)
Alain Elorza (CC BY 2.0)
Gastronomia
Xef francès.
Format en diversos restaurants, entre els quals cal destacar La Pyramide, dirigit per Fernand Point, a Viena La Mère Brazier, d’Eugénie Brazier, a Lió, i el Lucas Carton, de Gaston Richard, a París, l’any 1956 es posà al davant del restaurant familiar del seu poble natal, prop de Lió, que convertí en un punt de referència de la gastronomia francesa i internacional Impulsor d’una cuina que emfasitzava els productes frescos i de proximitat en unes receptes més lleugeres per contrast amb l’alta cuina tradicional, obtingué un gran reconeixement i tingué un gran nombre de seguidors en…
Jacinto Benavente y Martínez

Jacinto Benavente y Martínez
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg castellà.
Inicià la carrera literària alternant l’obra narrativa i poètica amb la collaboració periodística La primera estrena teatral, El nido ajeno 1894, constituí un èxit important i assenyalà una de les seves constants el drama realista, pròxim al que hom anomenà alta comèdia , bastit sobre un diàleg enginyós, acurat, que, més que exposar les passions dels personatges, les suggereix El seu teatre representà una reacció contra les exageracions de José Echegaray, i es mostrà ben aviat influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell’arte , en Los intereses creados 1909 i en…
Sant Martí de Jafre (Jafre de Ter)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí de Jafre és situada a la part més alta de la població, vora les restes del castell medieval El lloc de “ lapher ” i la seva església de Sant Martí són esmentats l’any 982 en el testament sacramental del clergue Guigo entre els nombrosos indrets on aquest personatge tenia possessions El lloc també apareix esmentat l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Banyoles L’església, com a parroquial, és esmentada l’any 1163 en el testament del cavaller Ponç Guillem d’Ultrera, i també l’any 1243 Als segles XIII i XIV hi ha…
Castell i muralles de Bàscara
Art romànic
No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un…
Sant Martí del Mas de Fontanet (Cabó)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’actual Mas de Fontanet, a l’enclavament de Fontanet dins del terme d’Organyà El lloc de Fontanet apareix esmentat en un document del 1021, mentre que el poble, ara desaparegut, ho era en documents dels anys 1026, 1084, 1090, 1091, 1093, 1096, 1100 i 1162, com a part integrant de les possessions de la família Caboet a la vall de Cabó Amb la unió de les cases Caboet i Castellbò, l’any 1185, Fontanet passà a formar part del vescomtat de Castellbò —dins de la batllia de Cabó, quarter d’Organyà—, que gaudí de la jurisdicció alta i criminal del…
Castell de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà…
Sant Joan de Toran (Canejan)
Art romànic
Segons Rémy Comet, Sant Joan de Toran era una propietat i un hospici dels frares hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, documentat abans de l’any 1266, igual com Sant Pèrir de Frontès, de la vall de Luishon Tot i que es trobava fora de la Vall, hi tenia força propietats i tenia cura del port d’Eht Portilhon, que comunicava Bossòst amb Banheres de Luishon Per això quan l’any 1266 hom volgué dur a terme una reforma de la comanda de Frontès, hi assistiren com a representants de la Vall el noble Ademar de Bossòst i els cònsols Martí Camon i Garcia Carrera De Sant Joan de Toran situat a la part…
Castell d’Eina
Art romànic
La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de Cerdanya havia…