Resultats de la cerca

Formà part del Club Natació Barcelona, on s’especialitzà en curses de velocitat en estil lliure Fou entrenat per Jaume Solé i Andrés Bandy Zolyomy El 1948 es proclamà campió de Catalunya amb l’equip de relleus de 4 × 100 m lliure El 1950 aconseguí el títol de campió d’Europa universitari També fou campió de Catalunya en 3 × 100 m estils i 4 × 200 m lliure 1952 Baté diversos rècords catalans D’altra banda, el 1952 s’inicià al waterpolo i fou campió d’Espanya 1952 El 1953 fitxà pel Club Natació Martorell, i un any després aconseguí el subcampionat de Catalunya…

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…

Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de…

Membre del Barcelona Universitari Club BUC, practicà el futbol 1923-27, l’hoquei sobre herba 1927-30, la boxa, esport en què fou campió de Catalunya i d’Espanya universitari del pes wèlter 1931, 1932, el salt de palanca i la pesca submarina Destacà com a jugador de rugbi en l’equip del BUC, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de primera divisió Formà part de l’equip espanyol universitari que disputà els Jocs Mundials a Torí Conreà el periodisme esportiu i collaborà amb La Humanitat , Nova York Pugilista , La Vanguardia , La Noticia de…

El 1914, juntament amb el seu germà René, fou l’introductor de la marxa atlètica a Catalunya i a l’Estat espanyol Sempre lligat al RCD Espanyol, practicà el ciclisme, el rugbi, les curses de muntanya i l’atletisme Establí el rècord de Catalunya de 100 m amb una marca de 12 s, així com els rècords de 400, 1 500 i 5 000 m També fou llançador de pes L’any 1922 fou el primer campió d’Espanya de marxa, en guanyar una prova de 50 km amb sortida i arribada al parc de la Ciutadella de Barcelona També participà en marxes internacionals de 50 i 100 km Després de la Guerra…

Començà a jugar amb deu anys al Tívoli PPC, en què desenvolupà tota la seva trajectòria El 1944, amb només tretze anys, guanyà els títols individual i per equips al Campionat de Catalunya i la segona edició del Campionat d’Espanya femení Entre el 1944 i el 1951 guanyà tots els títols estatals d’individuals, dobles i mixtos que es disputaren, en què sumà 13 títols En els Campionats de Catalunya guanyà set cops el títol individual 1944, 1945, 1947-50, 1952, set cops el d’equips 1944-48, 1951, 1952 i cinc vegades el de dobles femenins 1945-48, 1951 i el de dobles mixtos 1946, 1947, 1948, 1951,…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista…

Fou jugador de voleibol amb la Salle Condal i el Picadero Jockey Club, equip amb el qual aconseguí el Campionat d’Espanya i de Catalunya en diverses ocasions, i fou jugador de la selecció catalana i espanyola En rugbi, fou jugador del Medicina i de l’Universitari, amb el qual es proclamà campió d’Espanya universitari, i jugà amb la selecció catalana En pilota, en l’especialitat de mà, i competint amb el Club Natació Barcelona, fou dues vegades subcampió de Catalunya individual i campió de Catalunya en dobles Entre el 2008 i el 2012 fou president de la Federació Catalana de Tennis…

Es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1947 i campió d’Espanya de la màxima categoria 1952, després de proclamar-se subcampió de la mateixa competició els dos anys anteriors El 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya 1957, 1960 i una d’Espanya 1958 Acabà la carrera al Club Patí Vilanova, amb el qual jugà fins el 1965, un any després de guanyar els Campionats de Catalunya i d’Espanya com a jugador entrenador Amb la selecció espanyola aconseguí el primer…

Fou una de les pioneres de la marxa atlètica a Catalunya, disciplina a la qual es reconvertí després d’haver començat a competir com a fondista en proves de 1500 i 3000 m Fou la primera campiona d’Espanya tant en pista 1981 com en ruta 1982, i la vencedora del segon Campionat de Catalunya de marxa de la història 1980 Desenvolupà tota la seva carrera, fins als quaranta anys, al Futbol Club Barcelona Acumulà set títols de campiona d’Espanya 1982, 1973 en ruta, 1981, 1982 en pista i 1987, 1990, 1993 en pista coberta i sis de campiona de Catalunya 1980, 1984…