Resultats de la cerca

Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P Frank orgue Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F Germani i H Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb MS Kastner, G Estrada i LF Tagliavini Ha desenvolupat una intensa carrera de…

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…

Fill d’ Enric Claudi Girbal  i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…

Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori…

Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or…

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard, que li…

Es formà a Londres, al Westminster Technical College, la St Martin's School of Art i finalment a la Royal Academy Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà com a dibuixant tècnic Completà els estudis artístics després de la guerra, malgrat ser expulsat de la Royal Academy, i es dedicà en un principi al disseny d’exposicions d’art i a l’ensenyament del disseny gràfic al Central School of Arts and Crafts de Londres i a la Universitat de Durham de Newcastle-on-Tyne Aquests anys féu les seves primeres exposicions a l’Institute of Contemporary Art, on amb altres artistes com ara Eduardo…

Desenvolupament enciclopèdic Amb aquest llibre l’autor explora per primera vegada de manera unitària un univers poètic carregat de preocupacions sobre el sentit de la vida i de l’art Dividit en quatre parts les dues primeres, anomenades “Emblemes” i “Desficis”, amb dotze poemes cada una, i dos poemes llargs, Triomf de la vida i Reqviem , més un pròleg , “Enigma” Aquest últim és la pedra angular en què gira tot el llibre Quinaés la «imatge de l’emblema», és a dir, el correlat objectiu que pugui vehicular els sentits individuals i mortals del cos i extreure’n el significat més universal i…

Desenvolupament enciclopèdic Explora els mecanismes ocults de la incomunicació humana i tracta de les relacions afectives, la inexorabilitat del temps i la impossibilitat d’assolir la felicitat Una parella maduraarriba a la seva segona residència, situada en una urbanització solitària, una tarda freda i plujosa Quan va a l’híper, Ella recull L’Home que s’ha quedat en pana a la carretera i el duu a un self-service on La Dona li explica un amor apassionat de joventut De tornada a casa, Ella fa balanç de larelació conjugal amb El Marit de nit, retroba L’Home en el mateix punt de la…

Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…