Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
Lurda de Prats

Aspecte del santuari de Lurda de Prats
© CIC-Moià
Santuari
Santuari marià situat a la serra de Prats, prop de la vila de Prats de Lluçanès (Lluçanès), a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat amb un nou atri i un nou campanar el 1958 per l’arquitecte Josep M Pericas A l’interior, l’absis té unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada Aquest santuari fou la primera capella de l’Estat espanyol dedicada a la Mare de Déu de Lorda El quart diumenge d’agost, s’hi celebra una festa que commemora la seva construcció
castell de Guàrdia

Vista de les restes del castell de Guàrdia
© CIC-Moià
Castell
Restes de l’antic castell de Guàrdia de Noguera, a Guàrdia de Noguera, des del 972 del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària D’una sola nau, aquesta és capçada per un absis semicircular…
figa de moro
Fruits de la figuera de moro
© Fototeca.cat
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
castell de Calonge

Vista de les restes del castell de Calonge i de l’església de Santa Fe
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 615 m. d’altitud sobre un turó a llevant del terme.
Hi resten notables llenços de murs i una sala coberta amb una perfecta volta de canó que obre la seva gran arcada vers el costat de migdia A prop està situada l’església parroquial de Santa Fe de Calonge
Arnau de Jardí
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1272-1306).
Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia
Venus de Gavà

Venus de Gavà
© Museu de Gavà
Figureta antropomorfa femenina, trobada el 1994 a les mines neolítiques de can Tintorer (Gavà, Baix Llobregat).
La peça, de ceràmica, té una alçada de 17 cm i és de color negre a causa de la tècnica reductora aplicada a la cocció Hom la relaciona amb els cultes a la deessa mare o a la fertilitat i es tracta de la primera figura clarament antropomorfa del Neolític a la península Ibèrica Té una antiguitat d’entre 5800 i 5500 anys i representa una figura femenina embarassada És exposada al Museu de Gavà
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia,…
Joan de Borja
Història
Duc de Gandia, com a successor del seu germà Pere Lluís; fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei.
El 1493 es casà a Barcelona amb María Enríquez , abans promesa de Pere-Lluís Després anà a València i a Gandia, acompanyat per l’arquebisbe d’Oristany, Jaume Serra, per tal d’organitzar-hi els seus estats Alfons II de Nàpols li atorgà el principat de Tricarico, però Ferran II i Isabel no volgueren concedir-li els feus promesos en llurs regnes El 1496 marxà cap a Roma, on fou nomenat capità general de l’Església Després de la derrota de Soriano 1497 fou assassinat a Roma i llançat al Tíber No resta clar si els…
batalla de Calatañazor

Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana