Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides…
Christine de Pisan
Literatura francesa
Escriptora italiana en llengua francesa.
Filla de Tomàs de Bolonya, astròleg de Carles V de França, es casà molt jove amb Étienne Castel Restà vídua a vint-i-cinc anys, sense recursos econòmics, i escriví per tal de guanyar-se la vida, cosa que en fa el primer cas conegut de dona de professió intellectual Els seus escrits tingueren un gran èxit, no solament els que presenten el seu cas personal com la famosa balada Seulete sui , plany sobre el seu viduatge, sinó també els seus poemes i tractats feministes, com aquells en què atacà el misoginisme de la segona part del Roman de la Rose o el seu poema en elogi de Joana d’…
Albert del Castillo i Yurrita
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg, historiador i crític d’art.
Es llicencià en història a Barcelona 1919, amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya 1923 Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari 1933-39 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà La cultura del vaso campaniforme 1928, Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica 1943 i La Costa Brava en la antigüedad 1939, resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries Fundà i dirigí el Museu de Tossa 1935, i fou…
Riccardo Chailly
Música
Director d’orquestra italià.
Fill del compositor Luciano Chailly, començà a dirigir de molt jove, amb el suport de directors de renom com Claudio Abbado i Herbert von Karajan Ha dirigit les orquestres més importants d’Europa i Amèrica El 1993 deixà la direcció del Teatro Comunale de Bolonya després de set anys d’ésser-hi al capdavant, i el 2004, la de l’Orquestra de la Royal Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou director titular des del 1988 i director emèrit des del 2002 El 2005 estrenà els càrrecs de director titular de l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig i director musical de l’Òpera de Leipzig Des del…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es…
Romeo Castellucci
Teatre
Autor i director teatral italià.
Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres començaren a…
Pompeu Casanovas i Romeu
Filosofia
Filòsof i sociòleg.
Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins el 2011 Fou responsable…
Antoni de Pàdua
Cristianisme
Franciscà, predicador i teòleg, conegut en el món de parla portuguesa amb el nom d’Antoni de Lisboa.
Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents…
Albert García i Demestres
Música
Compositor i tenor.
Estudià a Barcelona, Wuppertal, París, Mòdena i Bolonya D’esperit rebel i incoformista, que es tradueix en una música fresca, comunicativa i d’una gran imaginació tímbrica, en el seu catàleg destaquen les òperes de cambra Para ti —soledades sin sombra , Aprima’t en 3 dies , estrenada al festival Grec’97 i Mariana en sombras , encàrrec de l’ajuntament de Granada i basada en la figura de Mariana Pineda la creació simfònica, encàrrec de l’OBC, La festa Pepa Vargas in memorian 2004 un Stabat Mater 2004 i bandes sonores per a cinema i televisió També s’ha destacat com a divulgador de…
alexandrisme
Filosofia
Corrent filosòfic italià dins l’aristotelisme, centrat a Bolonya als s. XV i XVI, inspirat en Alexandre d’Afrodísia.
Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina