Resultats de la cerca

Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà…

El castell de Fet era enlairat sobre un cingle colossal 765 m que domina la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els barrancs de la Canal i de la Font L’any 1045 consta ja Arnau Mir de Tost com a conqueridor de tota aquesta banda de la vall, de manera que en el futur aquestes terres restarien vinculades al vescomtat i a l’abadiat d’Àger L’any 1059 Exabell deixà als seus fills Ramon, Bernat i Guillem la meitat d’una vinya que tenia a Fet Es tracta de la primera notícia de l’indret En la dotació fundacional de la canònica de Sant Pere d’Àger del 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller…

És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles Existia ja el 1118 Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832 Església romànica segle XII, té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685 en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra

Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega,…

Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina Hagué d’exiliar-se 1841-43 per la seva oposició a Espartero Ascendit a general 1845, combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries 1866 en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya 1868-69 i de Castella la Vella Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra 1873 Durant la restauració fou confinat a les Canàries 1876-79 i a Madrid 1879-80 Publicà obres de tema militar, com…

La primera notícia referent a l’església de Sant Cebrià i Sant Just de Fogars apareix en la butlla atorgada per Benet VI a favor de l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, el 974 Trobarem més dades en el precepte del rei Lotari, del 977, a favor també de Sant Pere de Rodes, i el 1185 en la butlla de Luci III, confirmant les possessions de Breda A partir del segle XIII quedà emmarcada dins la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’“ Ecclesia parrochialis Sancti Cipriani de Falgariis ” apareix també en els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV

Les primeres notícies d’aquesta església, situada a la capçalera de la riera de Ramió, daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda També consta en la butlla del 1246 atorgada pel Innocenci IV a favor del mateix monestir, i en el Llibre verd del capítol de Girona, el 1362 Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera En els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, apareix com a “ Ecclesia parrochialis Sancti Andree de…

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre…