Resultats de la cerca
Es mostren 4054 resultats
Rosa Deulofeu i González

Rosa Deulofeu i González
Cristianisme
Laica dedicada a l’evangelització de la joventut.
L’any 1981 entrà en contacte amb el grup de dones laiques Clara Eulàlia Es dedicà a l’evangelització dels joves, al Moviment de Centres d’Esplai Cristians MCEC, del qual fou secretària general i després presidenta, i a la Fundació Pere Tarrés L’any 1991 fou nomenada delegada de joventut de l’arquebisbat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort, el 2004 Creà l’Escola de Pregària de Joves a la Catedral i inicià l’activitat i l’organització d’Acció Catòlica General del Moviment de Joves Cristians Fou mare conciliar al Concili Provincial Tarraconense
Cant general
Literatura
Poema èpic de Pablo Neruda (1950).
Consta de més de deu mil versos Concebut inicialment com un cant d’homenatge a Xile, en publicà una mostra a Barcelona el 1938 N’acabà la redacció definitiva en 1948-49 El poema narra el passat —cosmogonia, civilitzacions primitives, conquesta, alliberament, colonialisme, etc— i el present d’Amèrica —lluita, treball, dictadura, heroisme, etc— fins a desembocar en un darrer capítol autobiogràfic Al costat de cants de gran intensitat lírica, la realitat apareix sempre subratllada per una imatgeria precisa i clara Compost bàsicament de vers lliure, fa ús també de formes mètriques…
Ermengol Marquès
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873
,
biotipologia
Antropologia
Psicologia
Estudi de la constitució humana amb la finalitat d’establir les correlacions existents entre les característiques morfològiques, fisiològiques, psicològiques i àdhuc patològiques dels individus, i d’agrupar aquests segons uns patrons bàsics o biotips.
Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola…
Bernat Estrús
Literatura catalana
Poeta.
Hom l’ha identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM
Escola Apologètica Catalana
Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del segle XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.
El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la…
Mateu Lopes
Pintura
Pintor.
Format a València, s’establí a Mallorca, on traçà el retaule major de l’obreria de la parròquia de Santa Eulàlia 1548 És autor de diverses obres de caire religiós a Calvià, al Museu Parroquial d’Alcúdia, a la catedral d’Eivissa, a la Societat Arqueològica Lulliana, a la parròquia de Montuïri — on residí — , etc El seu fill Mateu Lopes II Montuïri, Mallorca, 1549 — , també pintor, continuà el retaule del seu poble, iniciat pel seu pare, i féu obres al convent de Santa Clara, entre les quals una Anunciació 1590 Reflectí, amb més qualitat que el seu pare, la influència del…
Poesia catalana del segle XX
Literatura catalana
Antologia poètica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, publicada l’any 1963.
Considerada com el manifest programàtic del realisme històric, la seva influència ha estat important i notable i esdevé un llibre de referència obligada i necessària per a comprendre i conèixer els paràmetres històrics i estètics del realisme en la poesia catalana dels anys seixanta La configuració de l’antologia, dividida en dues extenses parts, dona mesura de les característiques del llibre, atès que la primera meitat, la part teòrica —dues-centes pàgines—, és un veritable assaig d’interpretació històrica i estètica de l’evolució de la poesia europea i catalana al llarg del segle XX Les…
Pere de Civillar
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Participà almenys en tres certàmens poètics al del 1474 en “llaors de la Verge Maria” presentà una composició en rims estramps de clara influència corelliana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva L’any 1487 guanyà el robí que Ferran Dies atorgà a qui millor tractés de la Immaculada Concepció Aquesta obra premiada fou inclosa en un opuscle publicat a València l’any 1488 i es caracteritza pel seu estil cultista i llatinitzant El darrer certamen en el qual participà fou el celebrat el 1488 en “llaors de sant Cristòfol”, amb l’obra Hon Déu està localment se nomena…
Pere Bell
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina