Resultats de la cerca
Es mostren 899 resultats
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia
Literatura
Escriptor, genealogista i historiador aragonès, amic de falsificacions que després combaté, i polemista polític anticatalà.
Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de…
Cancionero Musical de Palacio
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals recollides en un manuscrit copiat a l’inici del segle XVI.
Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però també n’hi…
Ramon Cortadellas i Gabarró
Cinematografia
Exhibidor.
Vida De ben petit s’afeccionà al món del cinema amb un aparell de Cine NIC Estudià dret per imposició paterna, però ho abandonà per entrar a treballar en empreses constructores de reflectors i llums per als estudis de cinema Adquirí un projector de 16 mm amb el qual feu sessions i programes per a escoles Obrí un taller de construcció d’aparells complementaris per a sales de cinema i el primer local a la platja de Castelldefels 1958 El 1961 arribà a Sabadell i arrendà el nou cinema Montecarlo inaugurat al juny del 1961, que després comprà El 1964 constituí una societat amb un company d’estudis…
Francesc Aguiló i Torraldel
Cinematografia
Actor i director.
Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de…
Jaume Otero i Camps
Escultura
Escultor.
Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual…
Pere Terol
Història
Dirigent agermanat.
Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president…
Elena Poniatowska

Elena Poniatowska
© Fundación Elena Poniatowska
Literatura
Periodista i narradora mexicana d’origen polonès i nascuda a França.
De nissaga aristocràtica, el seu nom de naixement és Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor, i el seu pare era descendent directe del rei Estanislau II de Polònia En esclatar la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Mèxic S’inicià amb el recull de narracions Lilus Kikus 1954 La seva obra narrativa, propera al reportatge, té, entre els títols més importants, La noche de Tlatelolco 1970 i Nada, nadie 1987 En tots dos casos, a partir dels testimonis, reconstrueix, respectivament, la matança del 2 d’octubre de 1968 a la plaça de les Tres Cultures i els terratrèmols de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina