Resultats de la cerca

Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu títol olímpic…

Fou considerada la primera computadora d’aquestes característiques després del Colossus Mk2, una computadora utilitzada durant la Segona Guerra Mundial L’ENIAC fou concebut pels enginyers John Mauchly i J Presper Eckert a la Universitat de Pennsilvània Pesava 27 t i ocupava 167 m 2 El seu funcionament, que elevava la temperatura del local a 50ºC, requeria atenció constant, ja que, entre altres operacions, calia manipular uns 6 000 interruptors

Trencaren el cicle de quatre anys i tingueren lloc només dos anys després dels últims Albertville per evitar, a partir d’aleshores, que coincideixin amb els jocs d’estiu Hi participaren 66 països i més de 2000 esportistes Al llarg dels jocs, però especialment en la inauguració i la clausura, hom féu diversos actes de solidaritat i de recordatori de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, amb una menció especial al setge que vivia la ciutat de Sarajevo seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1984 Els jocs es presentaren també com els de la consciència ecològica, tal i com es feu palès amb els esforços…

Preveia per part castellana la retirada de les tropes, el reconeixement de l’autonomia i de les llibertats de diverses províncies i el nomenament de Guillem d’Orange com a stathouder d’Holanda i Zelanda Per part holandesa era reconegut el culte catòlic L’actitud intransigent de Guillem d’Orange enfront dels catòlics provocà, al cap d’un any, la ruptura de la treva

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en el suport…

Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme N'aparegueren pocs números

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’ Esquerra…

Situada l’any 1925, la peça planteja el descobriment que fa Arnau Closes d’una relació d’adulteri que la seva dona havia mantingut en el passat, notícia que desencadena una furiosa angoixa en el protagonista, en sentir-se estigmatitzat per a la vida en la societat burgesa El protagonista és un burgès acomodat, amb més de trenta anys de matrimoni amb la seva dona Anna Entre les pàgines d’un llibre descobreix una carta mai no enviada que delata una presumpta insinuació d’adulteri d’ella, de quan feia sis anys que s’havien casat En assabentar-se’n, Arnau es veu immers en una desesperació…

La segona part de la Llei de Responsabilitats Polítiques i de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme que havia estat aprovada el 9 de febrer del 1939 determina la creació del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme