Resultats de la cerca
Es mostren 1735 resultats
Txelis
Futbol
Futbolista de nom José Luis Fernández Prieto.
Lateral esquerre, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1986-88 procedent del Sestao, i disputà 22 partits de Lliga Fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després fitxà pel Burgos
Juana de Ibarbourou
Literatura
Pseudònim de Juana Fernández Morales, escriptora uruguaiana.
La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957
Alfredo Mayo
Cinematografia
Nom artístic de l’actor Alfredo Fernández.
Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc
principat de Maratea
Història
Títol concedit al regne de Nàpols, el 1624, a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba
.
Manzanedo
Futbol
Porter de futbol de nom José Luis Fernández Manzanedo.
Jugà al Centre d’Esports Sabadell 1986-88, amb el qual disputà 61 partits de Lliga a primera divisió Fou una vegada internacional
Guadalupe Victoria
Història
Política
Nom amb què és conegut Félix Fernández, polític mexicà.
El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès Vicente Guerrero…
Velasco
Llinatge noble castellà de rics homes, originari de les muntanyes de Santander, que la tradició fa descendir del primer comte que hom coneix a Castella, Rodrigo (mort vers el 873), un besnet del qual fou potser Velasco Gómez, que devia viure l’any 905.
El primer a cognominar-se Velasco potser fou el seu rebesnet Nuño Fernández de Velasco , ric home el 1067, el qual fou avi cinquè de Fernando Sánchez de Velasco mort el 1278, senyor de la casa de Velasco i merino major de Castella El seu besnet, el ric home Pedro Fernández de Velasco mort l’any 1384, senyor de Briviesca, Medina de Pomar, Herrera de Pisuerga, Arraz i del solar de Velasco a Angostina, tingué tres fills Pedro Fernández de Velasco y de Sarmiento , que s’establí a la casa de la Rueda a Zurita i Pagazanes i formà la línia dels marquesos de Liédena títol creat el 1708 i barons de…
Eleccions presidencials a l’Argentina
El fins ara president de l’Argentina Mauricio Macri perd en primera volta les eleccions presidencials 40,4% enfront del peronista Alberto Fernández 48,1% Macri, que va perdre les eleccions primàries a l’agost, havia esdevingut molt impopular per les mesures d’austeritat que va implantar Juntament amb Alberto Fernández és elegida com a vicepresidenta l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, acusada de diversos casos de corrupció
ducat de Sogorb
Història
Títol senyorial concedit el 1476 per Joan II al seu nebot Enric d'Aragó i de Pimentel, infant d’Aragó i de Sicília, comte d’Empúries i senyor de Sogorb.
Passà als Fernández de Córdoba, marquesos de Comares, als de la Cerda, ducs de Medinaceli, als Fernández de Córdoba-Figueroa, ducs de Feria, i als Medina
ducat d’Escalona
Història
Títol senyorial concedit (1472) per Enric IV de Castella a Juan Pacheco (mort el 1474), marquès de Villena, comte de Xiquena i mestre de Sant Jaume.
En foren titulars, entre d’altres, el cinquè Juan Fernández Pacheco y Álvarez de Toledo, i el vuitè Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina