Resultats de la cerca
Es mostren 1898 resultats
Dino Grandi
Política
Polític italià.
Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957
Maximilien Sébastien Foy
Història
Militar
General i polític francès.
Participà en la invasió d’Espanya i de Portugal, cosa que li valgué el grau de general de divisió 1812 Intervingué en la batalla de Waterloo, i durant la restauració borbònica abandonà tota mena d’activitat militar Diputat, esdevingué un dels principals oradors del partit liberal i gaudí d’una gran popularitat Hom n'ha publicat els Discours 1826
Caterina de Castella
Història
Marquesa de Villena, germana del rei castellà Joan II.
Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part
John Hawkins
Història
Militar
Almirall i pirata anglès.
Des del 1562 es dedicà al comerç d’esclaus entre Àfrica i les colònies hispàniques i practicà el contraban i la pirateria Comandà una de les naus de l’esquadra que derrotà l’Armada Invencible 1588 Comandà amb Frobisher l’expedició a Portugal del 1590 i amb Francis Drake la flota enviada a les Antilles, on morí
Francisco Añón Paz
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista gallec.
Estudià dret a Santiago i, fracassada la revolució gallega del 1846, es refugià a Portugal, d’on fou expulsat en publicar el poema Himno dos povos ‘Himne dels pobles’, 1850 Figura destacada als inicis del desvetllament cultural gallec del s XIX, deixà una obra, desigual, bé que molt popular, que hom reuní en Poesías gallegas y castellanas 1889
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero…
Tesla s’instal·la a Barcelona
La multinacional nord-americana Tesla, una de les fabricants d’automòbils elèctrics més importants del món i pionera en sistemes d’autoconducció, s’inscriu en el registre mercantil per installar la seva seu social d’Espanya i Portugal a Barcelona L’empresa té previst iniciar l’activitat amb la distribució de cotxes elèctrics, bateries i altres accessoris relacionats amb els vehicles elèctrics
Antonio Pigafetta
Història
Expedicionari italià.
Participà en el viatge al voltant del món comandat per Magalhães 1519-22 Ferit en el combat de l’illa de Mactan, on morí Magalhães, en tornar acompanyà Juan Sebastián Elcano a l’audiència amb Carles I de Castella Anà a Portugal i a França i, de nou a Itàlia, escriví les seves memòries de l’expedició ~1525, publicades el 1800
Joaquim Navarro i Sangran
Història
Militar
Militar.
Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX
Gran Aliança de la Haia
Història
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics.
Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina