Resultats de la cerca

És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i els Concerts de…

Fou la primera orquestra permanent de la ciutat de Londres Dirigida per Boult fins el 1950 i, posteriorment, per M Sargent 1950-57, R Schwarz 1957-63, A Doráti 1963-67, C Davis 1967-71, P Boulez 1971-75, R Kempe 1975-76, G Roždestvenskij 1978-81,JPritchard1982-89iADavis 1989-2000, quan aquest esdevingué director llorejat fou substituït per Leonard Slatkin L’Orquestra Simfònica de la BBC OSBBC ha collaborat també amb alguns dels principals compositors del segle XX, entre els quals B Bartók, HW Henze, S Prokof’ev, R Strauss o I Stravnsky, collaboracions que s’han reflectit en més de 1 100…

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran del seu…

Estudià teoria musical, composició i literatura anglesa al Swarthmore College 1943-45 i, després, musicologia amb Karl Geiringer a la Universitat de Boston 1945-47 Treballà com a crític musical en diverses publicacions nord-americanes, angleses, franceses, holandeses i austríaques El 1949 fundà la Societat Haydn, amb seu a Boston i a Viena, per tal de preparar una edició completa de l’obra del compositor, i en fou secretari general fins el 1951, any que es dissolgué la institució un cop editades les obres completes del compositor austríac El 1957 esdevingué corresponsal especial per a The…

Rebé les primeres lliçons de cant del seu pare, el baríton Willy Domgraf Fassbaender, al Conservatori de Nuremberg, del 1957 al 1961 Aquest darrer any debutà com la Niklaus d’ Els contes de Hoffmann , de J Offenbach, al Teatre de l’Òpera de Munic, on aviat esdevingué una de les figures principals de l’Òpera de l’Estat de Baviera Més tard, es presentà al Covent Garden de Londres 1971, l’Òpera de París 1977 i el Festival de Salzburg 1972, on treballà en diverses produccions wagnerianes sota la direcció de H von Karajan Debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York, i després hi actuà…

De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi, Musorgskij i…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…

Estudià al Conservatori Vicenzo Bellini de Palerm, a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i al Mozarteum de Salzburg Fou en aquest centre de la ciutat austríaca on el 1948 guanyà el primer premi en un concurs de directors d’orquestra Des del començament, la seva trajectòria estigué lligada especialment a l’òpera Després de ser director musical a l’Òpera de Monterrey Mèxic, ho fou també al Concert Hall de Nova York el 1952 i en 1958-59 fou assistent de la Metropolitan Opera House Fou director musical de la Philadelphia Lyric Opera Company 1966-72 i director resident del repertori…

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el director…

L’1 de juliol, Àustria va assumir la presidència semestral de la Unió Europea D’entre les prioritats de la presidència va destacar la seguretat i la lluita contra la immigració illegal Lògicament, aquesta presidència va donar més projecció internacional al canceller, Sebastian Kurz, que va assumir el rol de pont entre els estats de l’Europa central contraris a les polítiques migratòries de la UE Hongria, Polònia i Txèquia i la resta de la UE, particularment Alemanya Kurz, que encapçala un govern de coalició entre el conservador Partit Popular i el dretà, euroescèptic i populista…