Resultats de la cerca
Es mostren 2380 resultats
Castell de Montoliu (Montoliu de Lleida)
Art romànic
Aquest castell era situat a ponent de la població, a la part més enlairada L’origen de la localitat, segons J Lladonosa, es remunta a la repoblació que el cavaller Pere de Montoliu féu del terme d’una torre islàmica a partir de l’any 1178 El 1213 el rei Pere I donà el castell de Montoliu al canonge de Lleida Pere de Todenyà Al segle XIV el lloc tenia 24 focs L’any 1831 era de jurisdicció del capítol de la seu de Lleida Actualment no queda res del castell, a excepció del nom del carrer que puja a la part més alta de la població, on s’ha fet una placeta mirador, acabada al desembre…
Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del segle XVIII…
Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes
Història
Baró de Calonge i de Llagostera, fill i hereu (vers el 1447) de Pere Galceran de Cruïlles.
Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455 Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el feu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella 1461 Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil 1462, es decantà per Joan II i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran Capturat a Calonge el…
Alfons d’Aragó
Història
Primer duc de Vilafermosa (1464), comte de Ribagorça (Alfons VI: 1469-85), mestre de Calatrava (1443-54).
Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca 1449 Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar 1451 El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat 1462 assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida 1464 i de Cervera 1465 Acompanyà l’…
Unió Gracienca d’Escacs
Escacs
Club d’escacs del barri de Gràcia de Barcelona.
Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès hi ha cinc…
Iris Park
Esport general
Equipament polivalent de Barcelona.
Situat al número 197 del carrer de València, disposà d’una gran sala on se celebraren balls, concerts, sessions de cinema i, a partir de la primera dècada de 1900, vetllades pugilístiques També acollí partits i exhibicions d’altres modalitats esportives, com el voleibol, la lluita grecoromana i lliure o el patinatge artístic Albergà regularment combats de boxa entre el 1914 i el 1936 S’hi organitzaren trofeus de boxa com el Cinturó Barcelona 1932, les fases eliminatòries del Campionat de Catalunya de boxa amateur i combats a fi de seleccionar els púgils que havien de participar a l’Olimpíada…
Torre del Mas Petit d’En Caixa (Palafrugell)
Art romànic
Situació Vista de la torre amb la façana de migjorn, en la qual hi ha obertes dues portes, situades a nivells diferents J Bolòs Torre situada a uns centenars de metres al nord-est de l’església de Sant Ramon d’Ermedàs, entremig de camps És part de l’anomenat Mas Petit d’En Caixa, construït a l’època moderna Actualment, en aquest mas abandonat s’estan fent obres de consolidació i restauració Mapa 335M781 Situació 31TEG139385 Per a anar-hi cal agafar, des de Palafrugell, l’autovia que porta a Calella Pocs centenars de metres després de sortir de Palafrugell, havent deixat a mà esquerra la…
Casa forta de la Campanera (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Casa forta o mas fortificat que fou una possessió dels castlans majors del castell de Selma i que més tard passà als templers i als hospitalers ECSA - J Bolòs Construcció situada damunt d’una petita elevació, entre uns camps i una riera, a l’est del castell de Selma Mapa 34-16418 Situació 31TCF726812 Si seguim la pista que va des del Pla de Manlleu fins a Selma, veurem, a una mica més de 2 km d’aquest poble, la casa mig enrunada de la Campanera, a la dreta del camí, a l’altra banda d’uns camps, ara plantats de vinyes JBM Història Aquesta casa forta o mas fortificat fou en un primer…
Casa forta d’Orsièras (Montfòrt)
Situació Restes d’aquesta antiga casa forta propera al coll d’Orsièras ECSA - J Bolòs Les restes de la casa forta són situades a 980 m d’altitud, sobre un petita elevació, al costat del prat que s’estén pel coll d’Orsièras, que separa les valls de la conca de la Bolzana de les valls de la conca de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′06″ N - Long 2° 18′39″ E Si seguim la carretera que va de Montfort cap a Rebolhet i Sornian, passarem pel coll d’Orsièras Poc més avall, a la banda nord, hi ha una granja de bestiar boví, situada al capdavall d’uns prats La construcció més allunyada de la…
Crist d’Arles
Molt recentment, el grup pirinenc dels Crists vestits, ja el més dens de tots, s’ha enriquit de manera fortuïta amb una nova obra El fet s’esdevingué a Arles l’any 1988, quan es va descobrir una talla de Crist casualment en un lloc de desembaràs a l’interior d’una casa particular veïna de l’església de Sant Salvador Un envà de guix dissimulava l’estàtua de la vista El Crist no ha pervingut indemne, manca la creu i ha perdut també els braços Actualment es conserva en una collecció particular Porta una llarga túnica, acabada bruscament al damunt dels peus Aquest vestit de color…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina