Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
Rafael Lapesa i Melgar
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari en llengua castellana.
Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle…
Enrique Amorim
Literatura
Escriptor uruguaià.
Residí durant molt de temps a Buenos Aires Fou notable, sobretot, la seva obra novellística, en la qual prengué una actitud d’observació i de denúncia de les contradiccions de la societat sud-americana i contraposà sovint el camp i la ciutat, des d’un angle de crítica social La carreta 1929, El paisano Aguilar 1934, El caballo y su sombra 1941, La luna se hizo agua 1944, La victoria no viene sola 1952, Corral abierto 1956 i Desembocadura 1958, són novelles, entre d’altres, que marquen un camí de politització progressiva i mostren les seves grans qualitats narratives Conreà també…
telèmetre

1 i 2, punts de mira; 3 , 4, prismes; 5, mecanisme per fer coincidir les imatges; 6, ocular
© fototeca.cat
Geografia
Instrument òptic que serveix per a determinar, des d’un punt d’observació, la distància a la qual és situat un objecte llunyà.
Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del qual són una meitat de la barra del telèmetre, OA , i la visual que uneix el punt de mira A , situat en…
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de cada metil és…
element d’una òrbita

Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.
Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’…
Sant Pere de Bono (Montanui)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pere és situada fora del nucli urbà de Bono, al costat mateix de la carretera N-230 del Pont de Suert a Vielha Mapa 32-9 180 Situació 31TCH133120 Església Església parroquial del poble de Bono, que es troba mutilada a la part de llevant per una sagristia que reemplaçà l’antic absis ECSA - JA Adell És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, també de mig punt La nau era capçada a llevant per un absis semicircular, substituït per una sagristia rectangular, separada de la nau per un envà que…
Sant Fruitós d’Aransís (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació La capella de Sant Fruitós es troba isolada, entre camps d’ametllers, a 200 m de la carretera que porta a Aransís, cap a ponent, uns 500 m abans d’arribar al poble JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG305619 Història Les úniques notícies que, ara per ara, tenim d’aquesta església, són aportades per la visita pastoral del 1758 i el Pla Parroquial del 1904 En ambdues relacions, Sant Fruitós consta com una capella de la parròquia d’Aransís MLIC Església És un edifici molt senzill, d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular…
els Encantats

Estany de Sant Maurici i els Encantats al fons
© Fototeca.cat
Serra dels Pirineus axials, de direcció NE-SW, divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries…
proteròglifs
Herpetologia
Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis en els quals les dents especialitzades en la conducció del verí són curtes i rígides i es troben a la part anterior dels maxil·lars.
Les dents d’aquestes serps són a la part anterior de la mandíbula superior i estan connectades per la base a les glàndules verinoses Un verí potent i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones, ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar a qualsevol part del cos Les dents inoculadores de verí són proveïdes d’un canal parcial A Catalunya no hi ha cap espècie d’ofidi proteròglif Les cobres, les mambes, les serps corall família dels elàpids i les…
trocoide

Trociode
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt fixat a un cercle quan aquest cercle roda sense lliscament sobre una línia recta fixa.
Si el radi del cercle és r , la distància del punt generador al centre del cercle és l i A és l’angle determinat pel punt quan el cercle ha rodat A radiants, aleshores les equacions paramètriques de la trocoide són x = rA-l sin A y = r-l cos A Si l és major que r punt exterior al cercle, la trocoide descriu rulls si l és menor que r punt interior al cercle, la trocoide no toca mai la línia recta fixa base del desplaçament si el punt és el centre del cercle, la trocoide és una recta si l és igual a r punt de la circumferència, la trocoide és aleshores una cicloide
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina