Resultats de la cerca
Es mostren 1112 resultats
Folketing
Història
Denominació de l’antiga cambra de diputats danesa que, en ésser suprimida la cambra alta (Landsting), ha estat aplicada al parlament.
Els seus 179 membres 175 per Dinamarca, 2 per Grenlàndia i 2 per les illes Fèroe són elegits per sufragi universal cada quatre anys
anticriptogàmic
Fitopatologia
Substància química aplicada en el tractament de les malalties de les plantes produïdes per criptògames paràsites (generalment, fongs) i per bacteris.
Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics
Escola de Bolonya
Música
Denominació aplicada a un grup de compositors de música instrumental actius a Bolonya des del Barroc mitjà fins al darrer Barroc.
A les ciutats italianes de Mòdena, Venècia i Bolonya, s’hi consolidaren tres escoles rellevants on florí la música instrumental de cambra durant aquest període Això no obstant, la de Bolonya fou una de les més illustres pel que fa a la música de cambra per a violí Tot i que l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya tingué un paper important en la formació de l’escola, fou l’església bolonyesa de Sant Petroni la que s’erigí com a veritable centre impulsor de la música instrumental, ja que li atorgava una notable importància en els serveis religiosos És per aquest motiu que s’anà confeccionant un…
hidràulica
Laboratori d’hidràulica (Bundesanstalt für Wasserbau)
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren progrés de…
hemotafonomia
Medicina
Ciència que estudia la morfologia de les cèl·lules de la sang -especialment els eritròcits o glòbuls vermells-, quan aquesta sang es troba en forma de taca.
El mètode d’estudi de l’hemotafonomia és l’anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes a través de microscòpia electrònica de rastreig Més enllà del punt de vista de la ciència pura, l’hemotafonomia aplicada busca l’ús de les taques de sang com a prova, i no s’ha de confondre amb l’anàlisi de patrons de taques de sang coneguda en anglès com bloodstain pattern analysis L’estudi microscòpic de les taques de sang s’inicià al segle XIX amb un biaix forense Hom considera Mateu Josep Bonaventura Orfila com el primer a intentar l’ús d’un microscopi per determinar taques de sang Al llarg de la…
derivació
Lingüística i sociolingüística
Procés a través del qual en una llengua es formen mots a partir d’uns altres ja existents, d’acord amb procediments establerts.
El mot del qual hom parteix rep el nom de primitiu , i el nou mot obtingut, el de derivat El procediment més usual del qual hom se serveix per a la formació de mots derivats és el d’afegir alguna unitat de la llengua a alguna part del mot primitiu, cosa que pot significar, alhora, alguna modificació en el mot sobre el qual és aplicada la derivació ferro > ferrer Les unitats emprades per a formar els mots derivats són anomenades afixos , i segons que siguin a l’inici, a l’interior o al final del mot primitiu, hom les anomena prefixos im mortal, infixos , ferr e ter, que…
protecció de dades personals
Electrònica i informàtica
Conjunt de disposicions legals, procediments i mitjans tècnics destinats a garantir la integritat, la disponibilitat i la confidencialitat de les dades personals.
El control d’accés, la criptografia i les còpies de seguretat són exemples de mitjans tècnics per a la protecció de dades A l’Estat espanyol, les dades de caràcter personal estan especialment protegides per la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal LOPD L’Agencia Española de Protección de Datos vetlla per la seguretat de les dades, tant si són de titularitat pública com privada A Catalunya, l’abril del 2002 es creà l’ Agència Catalana de Protecció de Dades , fruit del pacte parlamentari per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació a les…
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969…
rajola
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poc gruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.
Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina