Resultats de la cerca

És membre consultiu de la UNESCO des del 1951 Aplega professionals de la crítica, la historiografia, el tractadisme i l’organització d’exposicions de més de vuitanta països d’arreu del món Entre els seus principals objectius hi ha el de desenvolupar una cooperació internacional, la defensa professional dels seus membres, la recerca de noves metodologies i l’intercanvi d’informació Celebra anualment una assemblea i un congrés en un país diferent el 1979 tingué lloc a la Fundació Joan Miró de Barcelona N'han estat presidents J Johnson Sweeney, Giulio Carlo Argan, Jacques Lassaigne, René Berger…

Fill de joiers, tingué una formació autodidàctica en diverses disciplines artístiques Es traslladà a Tarragona, on el 1962 creà a l’Escola Taller d’Art l’especialització d’esmalts Residí a Nova York 1970 i posteriorment s’establí a Barcelona De caràcter emprenedor, s’arriscà en empreses artístiques de gran volada Guanyà el primer premi d’esmalts en la III Biennal Internacional de Llemotges i el primer premi del Museu a Brooklyn EUA Pel que fa al gravat, creà el Mini-Print Internacional de Gravat a Cadaqués i la Primera biennal internacional COPY-ART La seva obra està repartida en diverses…

Llicenciada en història de l’art, es doctorà en belles arts amb una tesi sobre l’esmalt Deixeble i collaboradora d’Andreu Vilasís, s’ha especialitzat en història i tècnica de l’esmalt Des del 1978 és professora de l’Escola d’Arts Aplicades la Llotja de Barcelona Collabora, també, en el Centre d’Informació de l’Art de l’Esmalt 1983 i en la redacció de la revista L’Esmalt 1988, i és conservadora del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou Des del 1981 exposa la seva obra, guardonada amb diversos premis internacionals, de la qual hi ha mostres en diversos museus arreu del món

Fou professor de geologia a la Universitat de Columbia Nova York de 1944 a 1974 i director de l’observatori geològic Lamont-Doherty associat a aquesta universitat de 1949 a 1974 Estudià sobretot els moviments sísmics en l’escorça terrestre i en el mantell superior oceànic, i postulà la relació entre les falles de les serralades centrals transoceàniques amb els terratrèmols, que es propagarien arreu del globus terraqüi amb caràcter episòdic Féu també recerca sobre sediments marins, acústica submarina i el 1939 feu les primeres fotografies dels fons abissals Publicà, entre altres,…

Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Joventut  i Catalunya Nova , i fou cofundador de societat La Jove Catalunya 1868 Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques 1904—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà obtingué dues violes 1897 i 1901, un premi extraordinari 1905 per una traducció de Veni, Creator , als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular  1920 Fou…

En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell  Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i…

A causa dels antecedents “burgesos” i intellectuals de la seva família, tingué dificultats en la seva educació superior Cursà estudis inacabats d’economia i, després de completar el servei militar 1959, fou ajudant de direcció escènica en un teatre de Praga i estudià dramatúrgia per correspondència Durant la dècada dels seixanta, conreà el teatre de l’absurd En la seva primera obra  Zahradní slavnost ‘La festa en el jardí’, 1963 exposa la dependència que els hàbits del llenguatge exerceixen sobre els actes i els pensaments, mentre que en Vyrozumění ‘Prevenció’, 1965, satiritza el llenguatge…

La ciència regional és, en gran part, creació de l’economista nord-americà Walter Isard Els anys 1950, quan encara l’economia regional i els models matemàtics tenien poc contingut teòric, Isard construí una “teoria regional” a partir d’una modelització quantitativa i empírica i d’una anàlisi teòrica dels problemes de localització en economia regional El 1954 es fundà la Regional Science Association, que d’ençà d’aleshores ha creat seccions locals arreu del món —diverses de les quals als Països Catalans— dedicades a promoure l’anàlisi regional emprant tècniques, conceptes, mètodes…

Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a clarinet Al llarg…