Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
capellania
Dret canònic
Càrrec, amb els honors, drets i obligacions annexos, d’exercir els serveis de culte en una capella.
Hom troba documentada la capellania ja el 1068 a la Catalunya Vella Implicava generalment diversos tipus de serveis celebració de misses, processons, dotacions a pobres, cura d’ànimes, etc i un conjunt de béns, rendes i drets, adscrits a la capella Només les capellanies jurídicament erigides per l’autoritat eclesiàstica són beneficis
Tribuna d’Arqueologia
Revista en català especialitzada en arqueologia.
Fou creada l’any 1983 amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees Els anys noranta s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials Apareix amb una periodicitat anual
Berenguer Renard de Carmençó
Història
Vescomte de Carmençó i senyor de Peralada, fill de Dalmau Berenguer I.
Succeí el seu pare el 1128 i, aprofitant la seva joventut, el seu senyor i cosí, el comte d’Empúries Ponç II, intentà de desposseir-lo Però Berenguer Renard fou ajudat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III i pel bisbe de Girona Ponç II hagué de restituir-li els béns usurpats
Sant Genís de Siarb (Soriguera)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que coneixem per un únic esment de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins on s esmenta, entre els béns atorgats al monestir, l’“ ecclesiam Sancti Genesii qui est in comitatu Paliarensi, in valle Siarbi ”
curador de fideïcomís
Dret
Persona o persones designades pel causant i subsidiàriament pel jutge, la funció de la qual és la de representar i defensar els interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts, o dels fideïcomissaris la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur.
Aquesta figura fou creada per la compilació del dret civil català del 1960 amb la finalitat, sobretot, de donar agilitat als actes de disposició de béns fideïcomesos, que abans era dificultada quan eren cridats al fideïcomís persones no nascudes ni concebudes o indeterminades en el moment d’ésser atorgat l’acte dispositiu
Unió de Treballadors del Camp
Agronomia
Sindicat agrícola català fundat el 1871 i integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any següent tenia quaranta-quatre seccions a tot l’Estat espanyol, trenta-tres de les quals radicades a Catalunya.
Al maig del 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de quaranta-set localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat collectiva de la terra, desaparegué el 1874, després de la interdicció de la Internacional
Nicolas Fouquet
Història
Polític francès.
Superintendent de finances 1653-59, presidí una de les administracions més corruptes del s XVII francès El 1661 fou acusat de corrupció i després d’un procés molt confús fou condemnat a cadena perpètua i li foren confiscats tots els béns 1664 Protegí nombrosos artistes i literats, com ara Corneille i La Fontaine
matrimoni
Primera plana del tercer llibre de matrimonis de la parròquia Ciutadella (1690) que representa unes noces a la darreria del segle XVII
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera…
Santa Maria, ara Sant Joan, de Cellers (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
L’antiga vila de Cellers apareix esmentada l’any 1046, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i Ermessenda, donaren a Guillem Arnau i a la seva muller la vila de Cellers En el document s’estableixen els límits del terme d’aquesta vila, que eren el riu Noguera a llevant, el Montsec al sud, la Guàrdia d’ Ermedolfo a ponent, i el rec de Lezeto al nord En el seu testament, perdut Guillem Arnau deixà la vila de Cellers a Santa Maria de la Seu, llegat que fou fet efectiu pels seus marmessors al mes de març del 1054 A l’abril d’aquest mateix any, el comte Ramon V donava a Santa Maria de la Seu…
Cristòfor Lledó i Carreres
Història
Militar
Política
Militar i polític.
El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina