Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
Komei Abe
Música
Compositor japonès.
Es graduà el 1933 a l’Escola de Música de Tòquio, on estudià violoncel Encara romangué tres anys més en aquest centre per cursar-hi composició i direcció L’any 1948, juntament amb altres músics, fundà l’Ensemble Chijin Kai, amb el qual es dedicà intensament a la música de cambra, gènere al qual Abe dedicà més atenció dins la seva carrera compositiva, marcada bàsicament per la tradició clàssica Fou, a més, professor al Collegi Municipal d’Arts de Kyoto i president, entre el 1960 i el 1963, de la Societat Japonesa per la Música Contemporània
Johann August Eberhard
Música
Teòleg i filòsof alemany.
L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació
càrrega
Militar
Envestida o atac a l’enemic.
Antigament la càrrega de cavalleria era l’acció clàssica d’aquesta arma Per a dispersar o destruir l’enemic, en formacions de línia de quatre i ordre dispers, els cavalls es llançaven al galop, i hom emprava el sabre o la llança Són famoses la càrrega de la cavalleria lleugera britànica durant la Guerra de Crimea 1894 i la dels francesos en la batalla de Sedan en la Guerra Francoprussiana 1870 Les darreres càrregues de cavalleria foren realitzades pels polonesos contra els alemanys, fins i tot contra vehicles cuirassats, a l’inici de la Segona Guerra Mundial
tetracord
Música
Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts dos tons sencers i un semitò descendent Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú si eren conjunts formaven l' heptacord , car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una
ioga
Hinduisme
Un dels sis sistemes de la filosofia hindú.
En la seva forma clàssica ioga reial o raja yoga es basa en els texts de Patānjali Entre les altres formes de ioga practicades hi ha el ioga de la força hatha yoga , estès pertot arreu, basat en la teoria fisiològica segons la qual l’home té un poder diví kundalini o serp del poder, que li cal descobrir, situat a la columna vertebral i unit per una mena de vena sushumma al centre psíquic per excellència sabrasrara , situat al cap Mitjançant el coneixement profund de si mateix, el ioga pot controlar tots els seus impulsos i la seva voluntat
Club Hípic Vallromanes
Hípica
Club d’hípica de Vallromanes.
Fundat el 1985, fou impulsat per Antoni Bardagí Mur, que anteriorment havia collaborat amb el Reial Club de Polo El 1992 s’encarregà de preparar les muntures que participaren en les proves de pentatló als Jocs Olímpics de Barcelona Ofereix classes de doma clàssica, de salts d’obstacles i de formació d’enganxos Organitza exhibicions d’aquesta darrera modalitat, cursos d’hipoteràpia i colònies per a infants Té servei de pupillatge de cavalls Disposa de diverses pistes d’entrenament a l’aire lliure, una pista coberta, una pista de concurs, quadres per a cavalls i servei d’acollida
reproducció
Art
Objecte que reflecteix o és conformat a un altre objecte tingut per original artístic, per tal d’utilitzar-lo en major o menor grau com a intermediari per a la documentació, coneixement o fruïció dels valors històrics, culturals, estètics o funcionals de l’objecte original.
Comprèn tota la problemàtica dels calcs, les còpies, les rèpliques, les seriacions, etc no pas la dels plagis i falsificacions, que pretenen de fer-se passar per l’objecte original, des de la còpia fidel d’imatges sagrades i de la repetició d’escenes, cicles o esquemes figuratius o decoratius en l’antiguitat preclàssica i clàssica i en el món medieval, i des de la fabricació de còpies als tallers renaixentistes italians, o de la difusió del gravat, o els revivals , fins a l’actual producció industrial o sistemàtica d’imatges i d’objectes mitjançant sofisticades tecnologies
Fígaro
Personatge literari.
És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de…
annalista
Història
Escriptor o redactor d’annals.
En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’…
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina