Resultats de la cerca
Es mostren 5817 resultats
Torre de Can Planes de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Una de les torres més representatives de les moltes que poblen el massís de Garraf ECSA - J Bolòs Torre situada al costat de Can Planes, en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens Davant seu hi ha una àmplia clariana de camps Mapa 36-17448 Situació 31TDF058697 Des del llogaret de Campdàsens, hem de seguir el camí cap a Can Lluçà, i, cap a l’esquerra, fent una gran volta, arribarem a Can Planes El camí, actualment, en algun lloc, no és pas transitable amb automòbil JBM Història Aquesta torre hauria format part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, sense que, per ara, com…
Les Torres Altes (Torrelles de Foix)
Art romànic
Situació Antiga fortificació del terme del castell de Foix, recentment restaurada, ara adossada a edificacions modernes ECSA - J Bolòs Construcció situada a l’W del terme, a la falda d’un turó, en un altiplà Actualment, és al costat d’una casa moderna i d’una pista particular de tennis Mapa 35-16419 Situació 31TCF795848 Al quilòmetre 4,2 de la carretera de va de Torrelles de Foix a Pontons surt a mà dreta una carretera que porta al castell de Foix i a les Torres Altes Roc abans d’arribar a una urbanització, surt a mà esquerra una pista de terra que mena fins a aquesta casa forta JBM Història…
La Torrassa del Moro o Torre del Far (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de la torre, on és evident l’aparell de grans carreus de la part inferior, considerat com a obra romana J Bolòs Construcció situada als contraforts occidentals de la serralada del Corredor S’hi domina el pas que uneix Cardedeu amb Dosrius i sobretot la plana del Mogent per on passava una de les vies més importants en època antiga i medieval Mapa L37-15393 Situació 31TDG489078 Si seguim la carretera que uneix Cardedeu i Dosrius i Mataró, a poc més de 5 km de la primera població, en arribar al Coll, cal agafar una pista que surt a mà esquerra Al primer trencall, cal tombar cap a…
Casa forta de la Campanera (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Casa forta o mas fortificat que fou una possessió dels castlans majors del castell de Selma i que més tard passà als templers i als hospitalers ECSA - J Bolòs Construcció situada damunt d’una petita elevació, entre uns camps i una riera, a l’est del castell de Selma Mapa 34-16418 Situació 31TCF726812 Si seguim la pista que va des del Pla de Manlleu fins a Selma, veurem, a una mica més de 2 km d’aquest poble, la casa mig enrunada de la Campanera, a la dreta del camí, a l’altra banda d’uns camps, ara plantats de vinyes JBM Història Aquesta casa forta o mas fortificat fou en un primer…
Casa forta d’Orsièras (Montfòrt)
Situació Restes d’aquesta antiga casa forta propera al coll d’Orsièras ECSA - J Bolòs Les restes de la casa forta són situades a 980 m d’altitud, sobre un petita elevació, al costat del prat que s’estén pel coll d’Orsièras, que separa les valls de la conca de la Bolzana de les valls de la conca de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′06″ N - Long 2° 18′39″ E Si seguim la carretera que va de Montfort cap a Rebolhet i Sornian, passarem pel coll d’Orsièras Poc més avall, a la banda nord, hi ha una granja de bestiar boví, situada al capdavall d’uns prats La construcció més allunyada de la…
Estela discoidal de Benissanet
Art romànic
Situació Estela descoberta el 1992 i exposada en un museu particular de Miravet PL Artigues Aquesta estela va ser trobada en un marge d’un mas situat, aproximadament, 1 km al nord-est del centre de la població de Benissanet, en un lloc conegut com la partida de les Sínies Mapa 32-18 471 Situació 31TCF023485 La població de Benissanet és situada al sud de Móra d’Ebre, a la dreta de l’Ebre, al peu de la carretera N-230 Per a accedir al mas on es trobà l’estela, cal sortir pel camí que hi ha a l’esquerra de l’ajuntament i que es dirigeix al nord-est Quan comenci el camí de terra, s’ha d’agafar la…
Antoni Padrós i Solanas
Cinematografia
Director, guionista i pintor.
Vida A la dècada de 1960 inicià la seva activitat creativa en la pintura i exposà a galeries de Barcelona, així com a la Biennal de São Paulo Atret pel cinema, cap al final de la mateixa dècada assistí als cursos de l’Escola de Cinematografia Aixelà i tot seguit als de l’Institut del Teatre, que coordinava Pere Portabella Després d’un primer curtmetratge en 8 mm, realitzà en 16 mm i en un termini de quatre anys 1969-72, cinc curts més i el migmetratge Swedenborg 1971 Amb aquest bagatge i sempre emfatitzant la seva independència, es feu un nom com a ambaixador del “cinema underground del…
,
dofí

Dofins
© Corel
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, de cos fusiforme i esvelt d’uns 2 m de longitud.
L’aleta dorsal és punxeguda com una falç i de mida reduïda, i les aletes pectorals fan uns 60 cm de llargària i 20 d’amplada El cap és petit i acaba en un musell en forma de bec d’uns 15 cm Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de cor, i al costat hi ha les obertures auriculars La mandíbula té de 80 a 100 dents petites i esmolades de pocs millímetres de diàmetre És de color negre blavós per la part superior del cos, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses Animal de vida gregària, conviu en grups de 10 a més de 100 individus Les…
la Bestorre

Aspecte de la Bestorre de Monistrol de Montserrat
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles…
lloro

Lloro
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom donat als ocells de l’ordre dels psitaciformes
que tenen la cua curta, puix que no supera mai els 2/3 de la longitud del cos, i amb l’extrem quadrat o arrodonit.
Són més bons grimpadors que voladors, i són molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats amb facilitat, generalment són bons xerradors i viuen molts anys El lloro gris Psittacus erithacus ateny més de 30 cm, té la cua escarlata i la zona a l’entorn dels ulls, fins al bec, nua i blanca Habita a les selves de l’Àfrica central El lloro de cap groc o lloro reial Amazona ochrocephala ateny els 40 cm i és verd amb el cap groc i les puntes de les ales blaves Habita a l’Amèrica Central i del Sud, juntament amb el lloro de front blau A aestiva i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina