Resultats de la cerca
Es mostren 2475 resultats
farruca
Música
Ball flamenc pertanyent al género chico i inclòs en el grup dels tangos.
Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El…
Jacques Mercier
Música
Director d’orquestra francès.
Simultaniejà els estudis universitaris amb els de percussió i el 1970 obtingué un primer premi al Conservatori de París El 1972 aconseguí un altre primer premi al Concurs de joves directors d’orquestra de Besançon Aviat fou cridat a dirigir diverses formacions orquestrals, especialment dedicades a la difusió de la música contemporània, com L’Itineraire, 2e2m o InterContemporain Entre el 1976 i el 1982 fou director associat de l’Orquestra Filharmònica de Lorena El 1982 fou nomenat director de l’Orquestra d’Ile-de-France Ha estrenat nombroses composicions de músics del segle XX
Monique La Bruchollerie
Música
Pianista francesa.
Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera
Carl Orff
Música
Compositor bavarès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Munic, ciutat on actuà com a director d’orquestra Passà més tard a Mannheim i a Darmstadt És el creador d’un mètode d’ensenyament de la música Orff-Schulwerk 1930 A partir del 1950 dirigí la classe superior de composició del conservatori de Munic Les seves composicions principals són destinades a l’escena, com la cantata medievalitzant Carmina Burana 1937, Der Mond ‘La lluna’, 1939, Die Kluge ‘L’astuta’, 1943, Catulli Carmina 1943, Prometheus 1968, la cantata Il trionfo di Afrodita , etc
Agustí Siré
Literatura catalana
Poeta.
Canonge de la catedral de l’Alguer Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades al segle XIX La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa i hi alternen els sonets i les formes populars de temàtica religiosa i de circumstàncies Alguna composició ha perdurat en la tradició És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya 1799 i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch 1806
,
Izumo Takeda
Teatre
Dramaturg japonès.
Autor de nombrosos joruri , alguns dels quals en collaboració amb altres autors, començà la seva activitat amb Oto no miya asahi no voroi ‘El príncep Oto, arnès del sol i del matí’, 1723, peça històrica, com gairebé totes les seves composicions Escriví, encara, 31 obres més, entre les quals cal esmentar Sugawara denjo tenarai no kagami ‘Els secrets de la calligrafia transmesos per Sugawara’, 1746 i, sobretot, Kana, dēhon Chu-shingura ‘El tresor dels fidels vassalls’, 1748, d’una gran perfecció pel que fa a la seva tècnica escenogràfica i estilística
Baltasar del Alcázar
Literatura
Poeta castellà.
Estudià humanitats i s’embarcà com a soldat a les galeres del primer marquès de Santa Cruz Serví diversos senyors, i cap al final de la seva vida conegué la penúria econòmica De la seva producció poètica, que no publicà, reunida principalment després de la seva mort, són conegudes sobretot les composicions humorístiques —com La cena jocosa —, on canta els petits plaers de la vida material Imitador de Marcial, emprà preferentment l’heptasíllab, i en grau menor el decasíllab Menys celebrats són els seus poemes religiosos i d’amor
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
Lluís Crespí de Valldaura i Bou
Literatura catalana
Dret
Poeta.
Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina