Resultats de la cerca

Holandès de naixença el seu nom d’origen era Pieter Kanijs fou educat a Colònia i entrà a la Companyia de Jesús el 1543 La seva amistat amb l’emperador Carles V li donà l’oportunitat d’intervenir en els colloquis de Worms 1557 i en la dieta d’Augsburg 1559 ha estat considerat un dels principals portaveus del catolicisme enfront del protestantisme Prengué part en el concili de Trento El seu catecisme, Summa Doctrinae Christianae 1555-58, tingué una gran difusió Canonitzat el 1925 és venerat als Països Catalans amb el nom de sant Pere Canisi

Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…

Nasqué com una transformació de les Jornades Catalanes de Teologia, creades per un grup de teòlegs catalans reunits a Roma l’any 1966, amb motiu del primer Congrés de Teologia del Concili II del Vaticà Reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense, la seva activitat principal és l’organització de les Jornades celebrades cada any en un indret diferent dels Països Catalans i dedicades a l’estudi de temes teològics d’actualitat Les ponències i comunicacions són sovint publicades en llibres o en números especials de revistes En fou el primer president…

Ministre general de l’orde 1257, afrontà els corrents regoristes i espirituals Cardenal i bisbe d’Albano 1273, el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi 1250-53 i l' Itinerarium mentis in Deum 1259 Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església 1857, li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic  La seva festa se celebra el 15 de juliol

És mencionat per primera vegada el 873 Assistí al concili de Chalôns-sur-Saône 875 juntament amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Teuter de Girona El papa Joan VIII li adreçà almenys cinc cartes, on es tracten qüestions disciplinàries Cridat per Frodoí, anà a Barcelona per tal de cercar la tomba d’Eulàlia de Barcelona el 877 Quan Guifré el Pelós recuperà la plana de Vic, el Lluçanès, el Moianès i el pla de Bages el 879, posà aquests territoris sota la jurisdicció immediata de Sigebod, fins a la restauració del bisbat ausetà el 888

Religiós agustí 1507 i sacerdot 1513, ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518 Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins 1539-51 S'apartà del nucli humanista de Nàpols 1535 per oposició a la línia de Juan de Valdés Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada Fou arquebisbe de Salern 1554, cardenal 1561 i legat pontifici a Trento 1561 Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a PManuzio

Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí

Centrà la seva reflexió teològica en l’experiència nova de vida monàstica i de litúrgia que caracteritzen la comunitat reformada de Taizé , de la qual fou membre Amb RSchutz , fou observador en el concili II del Vaticà Entre les seves obres —algunes de les quals traduïdes al català—, cal destacar Mariage et célibat 1955, L’Eucharistie 1959, L’unité visible des chrétiens et la tradition 1962, Marie, mère du Seigneur, figure de l’Église 1962, Le mystère de l’eucharistie 1981, etc El 1988 es convertí al catolicisme i fou ordenat de prevere de la diòcesi de Nàpols Itàlia

Deixeble de Libani i company de Joan Crisòstom i Diodor de Tars, és un dels més grans representants de l’escola exegètica antioquena, en polèmica contra l’allegorisme alexandrí En la qüestió cristològica es mostrà clarament diofisita, però no explicà satisfactòriament la unitat de persona en Crist Acusat, pòstumament, de nestorianisme per Justinià qüestió dels Tres Capítols i pel concili de Constantinoble 553, no és fàcil de refer-ne la doctrina, per tal com les seves obres teològiques foren cremades Dels seus escrits resten obres exegètiques i unes Homilies catequètiques conservades en…

Ordenat de sacerdot 1927, fou professor al seminari de Malines i vicerector de la Universitat de Lovaina 1940 durant l’ocupació nazi Bisbe auxiliar de Malines 1945, n'esdevingué arquebisbe 1961 i fou creat cardenal 1962 Teòleg i membre de la comissió central preconciliar, fou moderador al concili II del Vaticà 1962-65 Protector de la Legió de Maria , és autor de diverses obres d’espiritualitat i de teologia, entre les quals cal destacar La corresponsabilité dans l’Église d’aujourd’hui 1968 El 1979 renuncià la seu de Malines, en la qual fou substituït per Godfried Danneels