Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Aprovats els pressupostos de 2021
Per 145 fots a favor, 118 en contra i 2 abstencions el senat espanyol aprova els pressupostos per al 2021 Prèviament van ser aprovats el 3 de desembre al Congrés per PSOE, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu
Daniel Webster
Història
Política
Polític nord-americà.
Membre del congrés, defensà la supremacia del poder federal sobre els estats membres de la Unió Fou secretari d’estat 1841-43 i 1850-52 i negocià un tractat fronterer amb el Regne Unit Canadà-Maine, 1842
Fernando Errázuriz Aldunate
Història
Política
Polític xilè.
Membre del partit conservador, pertanyia a la nova aristocràcia terratinent castellanobasca i lluità per la independència de Xile Vicepresident interí 1831, prengué el poder executiu a la mort d’Ovalle i ocupà la presidència del Congrés 1833
Ple de les federacions regionals de la CNT a Lleida
Se celebra el ple de les federacions regionals de la CNT a Lleida S’hi decideix enviar delegats a Moscou, al Congrés de la Internacional Sindical Roja, que són desautoritzats pel ple de Logronyo, reunit quatre mesos després
El Obrero
Periodisme
Periòdic obrerista en castellà, dirigit per Antoni Gusart i aparegut a Barcelona del setembre del 1864 al juny del 1866.
De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars
Manuel Lladonosa i Vall-llebrera
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Lleida 1972-2006 i estudiós del sindicalisme català Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Lleida Ha collaborat amb l’equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l’IREL Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània Ha publicat, entre altres obres, El Congrés de Sants 1975, Catalanisme i moviment obrer el CADCI entre 1903 i 1923 1988, Sindicalistes i llibertaris l’experiència de Camil Piñón 1989, Carlins i liberals a Lleida…
Julio Anguita González

Julio Anguita González (2014)
Acampada Mérida (CC BY 3.0)
Política
Polític andalús.
Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona Membre del Partido Comunista de España 1972, alcalde de Còrdova 1979-86 i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i per IU el 1982 Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt belligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren 1997, l’expulsió dels integrants…
Georgy Dimitrov
Georgy Dimitrov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític búlgar d’origen proletari.
Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov passà d’acusat a…
Vicent Caselles i Costa
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…
presidencialisme
Política
Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.
L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts tot i que necessita la signatura d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina