Resultats de la cerca

Fundador i director del conservatori municipal de la seva ciutat natal, director i professor de composició a l’escola César-Franck de París Escriví Harmonie i Bach 1970 Compongué peces d’orgue Suite pour orgue i de piano

Professor de la Universitat de Madrid És autor, entre altres obres, d' Ortega y Gasset en la filosofía española 1966, Sociología del 98 1973 i Panorama de la filosofía española actual Una situación escandalosa 1978

En 1928-34 exercí la docència als EUA Destaca la seva novella Wolf Solent 1929, que juntament amb A Glastonbury Romance 1932, Owen Glendower 1940 i Porius 1951 constitueix el més important de la seva producció novellística, romàntica, amb influències de Wordsworth, Dickens i Proust És també remarcable la seva Autobiografia 1934 Els seus germans Theodore Francis Shirley, Derby 1875 — Sturminster Newton 1953 i Llewelyn Dorchester 1884 — Davos, Suïssa 1939 foren també escriptors El primer escriví novelles — Mr Tasker's God 1925, Innocent Birds 1926, Mr Weston's Good Wine 1927, etc—…

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955

Fou partidari de l’anomenada filosofia popular i actiu propagador de les idees illustrades En la seva obra Leben und Meinungen des Magisters Sebaldus Nothanker ‘Vida i opinions del mestre Sebaldus Nothanker’, 1773-76 criticà Goethe, Schiller, Kant i Fichte, cosa que li valgué d’ésser ridiculitzat a la seva vellesa També escriví Briefe, die neueste Literatur betreffend ‘Cartes sobre la literatura més nova’, 1759-65

Estudià a Brusselles i guanyà el premi de Roma 1889 Vinculat als corrents modernistes flamencs, estrenà a Anvers l’òpera Prinses Zonneschijn ‘La princesa raig de sol’, 1903, representada al Liceu de Barcelona el 1965 Fundà 1924 la Revue Musicale Belge Deixà altres òperes, poemes simfònics, etc

Catedràtic de literatura castellana a la Universitat de Granada, publicà diverses edicions i estudis especialment de poetes del Siglo de Oro Cal destacar Vida y poesía de Gerardo Diego 1955, Angel Ganivet, el excéntrico del 98 1965, Garcilaso de la Vega y sus comentaristas 1966 i altres estudis sobre el mateix poeta, com ara  Estudios sobre poesia española del primer Siglo de Oro 1970 Entre altres distincions, fou guardonat amb el Premio Nacional de literatura “Miguel de Unamuno” 1973 per Diez ensayos sobre literatura española

Escriví monografies sobre Kleist, Nietzsche i Heine, que l’influïren, i traduí els dos darrers, Goethe, Kipling i Villon Autor de reculls de poemes — L’estiu 1919, Cercles 1921, Veu 1923, etc— i de drames — Herakles, Jupiter 1919—, es destaquen les seves obres de crítica Otázky literárni psychologie ‘Qüestions de psicologia literària’, 1917, Duše a slovo ‘L’ànima i la paraula’, 1929, Slovo a svět ‘La paraula i el món’, 1937, A Novák 1938, etc

Des del 1902 residí a París El seu Manifeste du VII e art, influït per Marinetti i D’Annunzio, és un dels primers tractats sobre el fet cinematogràfic Fou l’iniciador del moviment mundial dels cineclubs