Resultats de la cerca

Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE

Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a El Baix Empordà  i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a Lectura Popular , 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919

Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art

Desenvolupà diverses activitats en el camp de la política cultural a Birmània 1957-61 Fou delegat a l’ONU i collaborà en missions pacificadores per exemple, al Congo Actuà de secretari general de l’ONU, a la mort de DH Hammarskjöld 1961, i en fou elegit secretari general el 1962, fins que dimití el 1971 Bon mediador crisi cubana i congolesa, es trobà amb el greu conflicte del Pròxim Orient a causa de les guerres araboisraelianes És autor d’obres de pedagogia i d’història Rebé el premi Nobel de la pau el 1972

Es graduà a la Universitat de Budapest i fou professor d’història antiga a la Universitat de Princeton Nova Jersey Fou membre de nombroses institucions i acadèmies europees Les seves principals obres han estat dedicades a la crisi del Baix Imperi Studies in the World Crisis of Third Century AD 1934-35 i The Conversion of Constantine and Pagan Rome 1948 o a les províncies romanes dels Balcans Daci et Romain in Transilvania 1940 i A History of Aquincum 1942 També ha tractat altres temes, com A History of the Primitive Rome 1974

Emigrat a França 1923-34, on féu de minaire, en fou expulsat per agitador comunista Des del 1937 treballà a les mines de Bèlgica i durant la Segona Guerra Mundial participà en la Resistència De retorn a Polònia 1948, esdevingué enginyer de mines i, el 1956, membre del politburó Secretari general del Partit Comunista 1970, succeí W Gomułka Liberalitzà moderadament el règim, però la crisi del 1980 li alienà el suport de l’URSS, i fou destituït, expulsat del partit i empresonat 1981-82 El substituí Stanisław Kania

Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana

Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi

Els efectes de la crisi econòmica es van agreujar pel pes del rescat de la banca autòctona fallida, que va fer difícil mantenir el programa de consolidació fiscal acordat amb l'FMI, en què el pes del pagament del deute extern s'apropa al 20% del pressupost total del Govern Malgrat tot, gràcies als augments del turisme i de la construcció, el país va aconseguir sortir de la recessió continuada viscuda durant els dos anys anteriors, i la previsió de creixement del PIB es va situar en el 2%