Resultats de la cerca

Sant Climent apareix entre els llocs on tenia possessions el monestir de Sant Pere de Rodes en diversos documents del segle X en l’epístola del papa Benet VI de l’any 974, en el precepte del rei Lotari de l’any 982 i en la confirmació que en féu el papa Joan XV l’any 990 L’any 989 el comte Gausfred deixà un alou al mateix monestir El topònim indica que l’església ja existia L’any 1226 fou enregistrat l’homenatge que Dalmau de Rocabertí prestà al bisbe Alemany pel que fa a diferents delmes que tenia en feu de l’església de Girona, entre els quals hi havia els de Vilartolí i Sant…

L’església actual d’estil neoromànic fou edificada entre els anys 1912-15 al mateix lloc on hi hagué l’antiga, la qual fou completament enderrocada Aquesta era una construcció plena d’afegits, amb un imponent campanar d’espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica, tal com es pot veure en algunes fotografies de l’època que es conserven El nou edifici aprofità material de l’anterior, sobretot carreus de pedra, alguns amb senyals de picapedrer Possiblement aquesta església s’esmenta ja el 917, any en què Ermenard…

El lloc de Renau, segons E Morera, fou colonitzat al segle XII Hom sap que el castell i la vila foren possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, que Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu Llurs successors foren senyors de Renau fins a la darreria del segle XVII Tot i l’existència d’un castell a l’indret des dels segles XII o XIII, no es coneixen notícies antigues de la seva església, dedicada a Santa Llúcia, encara que és molt probable que existís ja al segle XIII La primera notícia que hi fa referència data de…

Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb…

Dedicat a l’art gairebé des d’infant, es formà a Barcelona i a París Integrat en la Colla del Safrà , fou amic de joventut d’Eduard Marquina — que esdevingué cunyat seu — i de Luis de Zulueta Malgrat la diferència d’edat, s’integrà al grup de Rusiñol i Casas i fou un dels entronitzadors dels Grecos a Sitges 1894 Participà en les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896, 1898 El 1895 exposà, amb Casas, a can Parés, on participà sovint a les exposicions de Belles Arts que s’organitzaven anualment El 1898 participà al Salon National de París Illustrà els Fulls de la vida 1898 de…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna , que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…

La seva església Sant Martí és d’origen romànic, però molt modificada

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…