Resultats de la cerca

Amb el conreu de la lírica i prosa experimental ha creat un estil propi que marca també la seva producció dramàtica De llengua esmolada i esperit provocador, s’ha guanyat el títol de “cronista de la hipocresia social” amb peces teatrals com Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder die Stützen der Gesellschaft ‘Què passà, quan Nora deixà el seu marit o Els pilars de la societat’, 1977, Burgtheater 1985, Krankheit oder Moderne Frauen ‘Malaltia o Dones modernes’, 1987, Totenauberg 1992 , Ein Sportstück ‘Una obra d’esport’, 1998, que tracta dels fenòmens de masses, i…

Estudià a la Universitat de Viena, on fou alumne de Wieser, Philippovič i Böhm-Bawerk A Anglaterra es relacionà amb Marshall i Edgeworth Fou professor a les universitats de Cernowitz i Graz Escriptor prolífic, el seu primer llibre, sobre la natura i el contingut de la ciència econòmica, Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie ‘Essència i contingut principal de l’economia teòrica nacional’, 1908, fou seguit d’una notable obra de creació Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung ‘Teoria del desenvolupament econòmic’, 1912, que introduí una interpretació…

Estudià germàniques i història, i posteriorment es dedicà a la literatura Ha viscut a Viena, Pichlwang i Buenos Aires Com a autor teatral, ha publicat, entre d’altres, els drames  Kafka Eine Komödie ‘Kafka Una comèdia’, 1997, Mayerling 2001 i Prinzessin Eisenherz ‘Princesa Valenta’, 2009 També s’ha dedicat a la novella Die Krautflut ‘L’onada de xucrut’, 1995, premi Ingeborg Bachmann, Das Fest der Steine oder Die Wunderkammer der Exzentrik ‘La festa de les pedres o La cambra fantàstica de l’excentricitat’, 2005, premi Buch Preis austríac 2006 i Österreich ist schön ‘…

Estudià al Mozarteum de Salzburg i actuà al Volkstheater de Viena, al Schauspielhaus de Zuric i al Schauspiel de Bochum La temporada 1996-97 fou nomenat director artístic del Thalia Theater d’Hamburg, on muntà Romeo und Julia , de Shakespeare, i Baal , de Brecht, entre d’altres Ha continuat la seva carrera de direccions teatrals amb Cyrano de Bergerac 1999, d’ERostand Der Reigen , d’ASchnitzler 2000, i Leonce und Lena 2001, de GBüchner, totes presentades al Burgtheater de Viena També ha dirigit escènicament òpera Pélleas et Mélisande 2004, de CDebussy Der…

Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en…

Ocupà càrrecs en diverses institucions acadèmiques alemanyes, com ara el de professor de musicologia a la Universitat de Greifswald 1939-41 i el de director de l’Institut Humbolt de Musicologia a Berlín 1946-58 Collaborà en les publicacions "Die Musikforschung" coeditor, 1948-61 i "Die Deutsches Jahrbuch der Musikwissenschaft" editor, 1956-66 Té diversos escrits sobre música antiga i contemporània, però els seus estudis se centraren principalment en la història del lied alemany, amb obres com Das frühdeutsche Lied 'El primer lied alemany' , 1927-28 -el primer gran estudi sobre…

El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles flamenca Van…

Professor a Jena 1879-1918, la publicació del seu primer llibre, Begriffsschrift, eine der arithmetischen nachgebildete Formelsprache des reinen Denkens ‘Ideografia, un llenguatge formalitzat del pensament pur a base del llenguatge aritmètic’, 1879, marca una de les dates principals del desenvolupament de la lògica matemàtica Són contribucions seves la logicització de l’aritmètica, l’argument que la matemàtica es redueix a la lògica, l’elaboració del càlcul proposicional, la noció de funció proposicional i de quantificació i l’anàlisi lògica de la prova Fou, a més, el primer…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche Literatur ‘…

De nom de soltera Gabriele Guyot, després de cursar estudis inacabats de germanística, romanística, filosofia i música exercí la docència durant un quant temps La seva obra és una crítica minuciosa de les servituds imposades per la vida quotidiana i pels grups de relació més immediats, especialment la parella i la família La seva narrativa ha estat interpretada com una concepció de la privacitat en termes de refugi i alhora com una paràbola de conflictes a escala més general Autora prolífica, publicà uns 600 contes part dels quals en el subgènere dels microcontes, una vintena de novelles, una…