Resultats de la cerca
Es mostren 3687 resultats
projecte curricular de centre
Educació
Projecte que defineix la proposta de desenvolupament del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya adequada a la realitat de cada centre, atenent els criteris fixats en el marc del seu projecte educatiu.
Document eminentment pedagògic, constitueix un instrument bàsic per a concretar els plantejaments i opcions que respectin els principis i prescripcions del currículum, l’organització estructural del sistema educatiu i la diversitat de característiques de l’alumnat Estableix, entre altres aspectes, el tractament que el centre ha de donar a cadascuna de les llengües d’acord amb el projecte lingüístic, la distribució temporal dels continguts educatius al llarg de l’etapa, els criteris generals per a l’elaboració de la programació i les opcions metodològiques, organitzatives i els…
farmacocinètica
Farmàcia
Branca de la farmacologia.
Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica
eunucoïdisme
Patologia humana
Síndrome produïda per deficiències en l’activitat endocrina de les glàndules sexuals.
Pot ésser degut a factors hereditaris o a lesions patològiques, traumatològiques, etc Les alteracions morfològiques i funcionals són un gran augment de l’estatura, degut a l’allargament de la tíbia i del peroné, crani petit, mans llargues, deficient desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i infantilisme psíquic En l’home, veu d’infant o de falset o de vell, distribució femenina del teixit adipós i poc desenvolupament dels òrgans genitals En la dona, l’esquelet té la forma masculina, les mamelles són poc desenvolupades i són freqüents els trastorns menstruals
iconòstasi
Arquitectura
Cristianisme
Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.
Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
Nabis
Història
Rei d’Esparta.
Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC
dopamina

Dopamina
©
Bioquímica
Precursor immediat de la noradrenalina
que es dóna en concentració elevada en la part mitjana de l’hipotàlem i en el tall pituïtari.
La distribució a la resta de l’encèfal és parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa i on, contràriament, la de dopamina és alta, com a conseqüència de la falta de la dopamina—β—oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina Actualment hom creu que la dopamina va relacionada amb la funció motora, puix que en la malaltia de Parkinson el contingut de la dopamina en aquests nuclis és el 50% del normal
antena fractal
Tipus d’antena multifreqüència dissenyada a partir de formes fractals.
Perquè una antena ofereixi un comportament uniforme en totes les freqüències, ha de satisfer dos criteris presentar simetria respecte a un punt, i ésser autosemblant, és a dir, oferir el mateix aspecte a qualsevol escala És per això que els fractals milloren el disseny de les antenes En el cas de les antenes compostes formades per moltes antenes petites, una distribució fractal pot combinar la robustesa dels sistemes aleatòriament distribuïts, amb el rendiment que ofereixen els distribuïts de forma regular, tot això utilitzant una quarta part dels elements
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
àrea
Biologia
Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc); dintre l’àrea, els individus del tàxon ocupen únicament les residències ecològiques que els són favorables.
Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina