Resultats de la cerca

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i llicenciat en dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància UNED, fou catedràtic d’economia a la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d’ESADE, d’on esdevingué director del departament d’economia 1992-2000 i dels màsters en direcció economicofinancera, direcció de màrqueting i direcció de producció i operacions Ha estat codirector dels programes PHARE de la Unió Europea als estats de l’antic bloc soviètic i president de la International Conference on Euro-India Economic Relationship…

Graduat en matemàtiques per la Universitat de Yale 1960 i doctorat en econòmiques pel Massachusetts Institute of Technology MIT, fou professor assistent i professor assistent associat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1963-65 L’any següent passà al MIT, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica com a professor associat 1966-70, i professor des del 1970, i cap del departament de ciències econòmiques 1985-86 La seva recerca s’ha centrat en els camps de les finances públiques, l’optimització de recursos, la distribució del risc, la taxació i la seguretat social,…

Graduat a la Universitat de Yale i doctorat a la de Harvard 1993, ha estat director de la revista Foreign Affairs Columnista de publicacions com The New York Times , The Wall Street Journal i Newsweek International , de la qual l’any 2000 en fou nomenat editor Ha estat també analista polític en diversos programes televisius i des de l’any 2008 dirigeix el programa setmanal de política internacional Fareed Zakaria GPS de la cadena CNN Autor dels llibres d’assaig polític From Wealth to Power The Unusual Origins of America's World Role 1998, The Future of Freedom 2003 i The Post-American World…

Economista nord-americà Graduat a la Universitat d’Amherst 1955 i doctorat a la de Yale 1959, després d’uns anys en aquesta universitat i a la de Pennsilvània, el 1971 fou nomenat professor a la Universitat de Columbia, on desenvolupà la major part de la seva carrera acadèmica i científica Ha tingut càrrecs d’assessor i consultor en diversos organismes del seu país i internacional, entre els quals el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament BERD en 1991-1994 El 1981 ingressà a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i el 2000 fou nomenat membre honorífic de l’Associació…

Desenvolupà la seva tasca en el camp de l’epidemiologia, la fisiologia i la nutrició Es llicencià en ciències econòmiques i polítiques a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on també es doctorà en biologia oceanogràfica El 1938 obtingué el doctorat en fisiologia a Cambridge i esdevingué professor de la Universitat de Minnesota Durant la Segona Guerra Mundial estudià el cos humà durant estats de carències nutricionals, i desenvolupà dietes de subsistència K-ration , àmpliament utilitzades per les tropes nord-americanes Els anys 1950, Keys i els seus collaboradors observaren que…

Graduat en zoologia per la Universitat d’Arizona 1963 i doctorat per la de Washington el 1970, aquest any ingressà a la Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de San Diego, Califòrnia, on des del 1982 és catedràtic i des d’on ha desenvolupat la seva tasca científica És una de les primeres autoritats mundialS en ecosistemes costaners, d’estuaris i bentònics, i ha investigat especialment les comunitats de laminàries i altres algues afins i els medis antàrtics submarins Les seves recerques l’han portat a investigar també els efectes de l’acció humana en aquests…

Graduat en teologia el 1971 al Christ’s College de Cambridge i doctorat el 1975 al Wadham College d’Oxford, s’ordenà sacerdot per l’Església d’Anglaterra el 1978 A Cambridge compaginà una carrera acadèmica amb tasques pastorals Bisbe de Monmouth 1991-99 i arquebisbe de Galles 1999-2002, l’any 2003 fou entronitzat arquebisbe de Canterbury en successió de George Carey Al llarg del seu ministeri mantingué una actitud conciliadora en les qüestions del sacerdoci femení i homosexual, intentant defugir posicions rígides i alhora evitar les divisions internes de l’Església d’Anglaterra…

Doctorat en filosofia el 1915, fins el 1917 escriví les seves obres amb el seu germà Josef Čapek Hronov 1887 — Bergen Belsen 1945 i esporàdicament després Dirigí el teatre municipal de Praga 1921-23 És autor d’allegories que, amb elements de la ciència-ficció, presenten una humanitat hostilitzada per les seves pròpies creacions, producte d’una ambició desmesurada Cal esmentar les novelles Továrna no Absolutno ‘La fàbrica de l’absolut’, 1922, Krakatit 1924, en la qual imagina un cas d’aplicació tecnològica d’efectes imprevisibles i catastròfics i Válka smolny ‘La guerra de les…

Ensenyà història medieval a la Universitat d’Estrasburg 1919 i fou professor d’història econòmica a la Sorbona 1936-39 El 1929 fundà, amb Lucien Febvre, la revista Annales d'histoire économique et sociale La seva carrera docent restà truncada per les disposicions antisemítiques del govern Pétain El 1942 entrà en el moviment de resistència francès fou fet presoner i afusellat pels nazis S'especialitzà en l’estudi de les institucions socials i econòmiques medievals Propugnà un concepte integral de la història assenyalant la necessitat de la seva coordinació amb d’…

Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…