Resultats de la cerca

Malauradament, hom conserva poques dades històriques d’aquesta torre La primera referència que en tenim és de l’any 1022, però no torna a aparèixer documentada fins al segle XII, en deixar Segui, senyor del castell de Castellar, la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El 1138 una dona anomenada Manasses, juntament amb els seus fills, fa donació de l’alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de la Portella L’any 1267 Blanca, abadessa del monestir de Valldaura d’Olvan, adquirí el castell de Solanelles per al seu monestir Les notícies posteriors són ja del segle XIV El mes de setembre…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054 que confirmava els béns de Sant Vicenç…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria de la Cirera…

El convent de la Mercè, conegut també com a santuari del Miracle, és situat al nord de la vila de Montblanc, fora del nucli murat, a l’esquerra del Francolí i a tocar de la carretera que va a Poblet L’any 1288 el consell de la vila va cedir a l’orde de redempció de captius, dit aleshores de Santa Eulàlia, l’església ja existent de Santa Maria del Miracle, donació que va confirmar el mateix any el rei Alfons II Durant el segle XIV, el seu superior o comanador regia també l’església i comunitat de Santa Maria dels Prats Tenia inicialment dos religiosos i uns pocs servents Va subsistir fins a l’…

La referència més antiga de la parròquia de Puigtinyós és de l’any 1214, en què Guillema de Castellvell, per remei de la seva ànima, confirmà la donació de béns feta pels seus avantpassats a Santa Maria de Banyeres, que consistien en el redelme i el braçatge de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el terme de Castellví de la Marca Els anys següents és àmpliament documentada Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona, és una de les parròquies que contribuïren a la dècima papal dels anys 1279 i 1280, amb un total de 38 sous cada any El 1388 hom demanà llicència al bisbe de Barcelona…

El poble de la Torre del Comte s’assenta damunt un tossal de 497 m d’altitud, a la riba dreta del Matarranya, entre les valls d’aquest riu i el barranc del Regali El terme fou conquerit als musulmans cap al 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que Vall-de-roures L’any 1175 el rei Alfons I féu donació de la demarcació de la Pena d’Asnarlagaia al bisbe de Saragossa, reservantse, però, una heretat a la riba del Matarranya, que probablement era ja del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, i que donà origen a la futura població de la Torre del Comte La seva església…

Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…

La primitiva església parroquial de Sant Joan Evangelista, de nau única, en l’actualitat de propietat particular, es troba a l’interior del castell de Parestortes El lloc de Parestortes és esmentat en la documentació medieval a partir del segle X tanmateix, la seva església dedicada a sant Joan Evangelista no consta escripturada fins l’any 1130, en un document pel qual Dalmau feu donació a Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, amb motiu de la consagració d’aquesta, d’un clos situat a la parròquia de “Beati Johannis de Parietibus tortis” De l’inici del segle XV, hi ha notícia que l’any 1418 Anna de…

La capella o ermita de Sant Lluc, situada dalt d’un turó al sud-oest del terme de Paçà, és documentada des del segle XI Consta, segons l’acta testamentària de l’arxilevita Ponç, datada l’any 1031, que aquest feu donació al seu fill Bernat de l’alou de Mentet amb la seva església, com també de l’església de Sant Lluc de Puig Rodon Posteriorment consta que Ramon Pellicer, en testament atorgat l’any 1338, deixà a l’església de Sant Lluc un llegat de dos sous A partir d’aquesta data sovintegen en la documentació local les deixes a favor de la capella de Puig Rodon, atorgades per habitants de Paçà…

Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar Donamus in servicio Sti Vicencii martiris, et Sti Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar El lloc de Villar és esmentat ja en la documentació del…