Resultats de la cerca

Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…

Fill de Maximià, fou exclòs de la successió quan aquest abdicà 305, però es féu proclamar august pels pretorians Nomenà cèsar el seu fill Ròmul, i instà el seu pare a tornar a prendre la dignitat imperial En la reordenació de l’Imperi 308 fou bandejat, i fugí a la Gàllia Tornà a Roma, però no aconseguí la popularitat, bé que adornà la capital amb costosos i enormes edificis com la basílica que porta el seu nom, al fòrum i es mostrà tolerant amb els cristians En entrar Constantí victoriós a Itàlia, Maxenci l’afrontà en la batalla del pont Milvi Derrotat, morí negat al Tíber

El 1727 s’establí a Bath, on construí una gran part de les seves obres, la majoria de les quals segueixen les directrius de l’ordre palladià, en voga en aquell moment La residència Prior Park 1743 i les borses de Bristol 1740-43 i Liverpool 1748-55, com també la capella del castell de Capesthorne, són les seves obres més remarcables però sobresurt el pla urbanístic de Bath, amb els edificis formant cercles, com el Royal Circus, que acabà de construir el seu fill, al qual es deu el Royal Crescent, que segueix els esquemes del pare i que fou força imitat posteriorment

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura 1903, d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918 Collaborà amb Lluís Domènech i Montaner Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa 1911, amb Francesc Guàrdia, el Casino Espanya de Portbou 1923, la Casa de Correus i Telègrafs 1916-20, amb Eugeni Bona i el Teatre Albèniz 1922-23 de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt 1937, el Casal del Metge de Barcelona 1930 i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929 el Palau Nacional de Montjuïc 1927-29, amb…

En la breu etapa inicial que acabà el 1936, aconseguí que el perllongament de la Diagonal fins Esplugues tingués més amplària que el traçat inicial Reprengué l’activitat el 1952 amb l’organització d’actes cívics Els anys setanta, presidida per Josep M Poal i Ballarín, encapçalà diverses campanyes denúncia del projectat ‘Plan de la Ribera’, petició de soterrament del trànsit a la plaça de Lesseps, recuperació del monument al Doctor Robert Destacà en les accions collectives a favor del català El 1975 en fou elegit president Ramon Fuster i Rabés El 1981, amb Miquel Esquirol i Clavero com a…

El seu propietari, Francesc Santacana i Campmany , d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc Condicionat com a museu, posseeix una important collecció de peces de rajola catalana Continuada la collecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona…

El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent

Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès II i un…

Titulat a Madrid el 1904 Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma 1908, amb influències secessionistes Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme Projectà les cases Casasayas 1908-09 i construí la casa Roca 1908, també a Palma El 1913 treballà a Almeria El 1916 projectà el Collegi Notarial de Balears Residí a l’Argentina 1916-19, on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla Fou arquitecte d’hisenda i…

Hom munta els elements dits prefabricats en el lloc on efectua la construcció, amb la qual cosa hom sol obtenir un estalvi considerable de temps i de cost En arquitectura, hom tendeix més i més a servir-se d’aquest sistema Entre les primeres experiències, en ferro colat i acer, a la fi del s XVIII i durant tot el s XIX, cal subratllar la construcció del Crystal Palace, a Londres 1851, de JPaxton, la Sala de Màquines de l’Exposició Universal de París del 1889, de Dutert i Contamin, i les diverses experiències de GEiffel Seguiren els projectes d’habitatges i cases realitzats a l’Erkbund, al…