Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
contracte de canvi
Economia
Dret mercantil
Antigament, pacte que donava lloc a l’emissió d’una lletra de canvi com a conseqüència d’un canvi de monedes.
grau d’obstacle de les consonants
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o marge d’obertura del canal glòtic o supraglòtic, en una emissió consonàntica normal.
En teoria, hi ha només dos graus, combinables entre ells l’obertura zero, o negativa, pròpia de les oclusives, i l’obertura positiva, pròpia de les fricatives El caràcter fonològicament discret d’aquest tret determina una oposició privativa
grau d’obertura de les vocals
Lingüística i sociolingüística
En la fonètica articulatòria, mode d’articulació, o distància que separa el paladar i la llengua, en una emissió vocàlica normal.
En català, la vocal més oberta és la a, i les més tancades són i i u El caràcter discontinu d’aquest tret determina una oposició gradual
sonoritat
Fonètica i fonologia
Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.
És una oposició fonològicament rellevant en totes les llengües naturals
atac
Música
Acció amb la qual es produeix l’emissió d’un so concret en un instrument musical o amb la veu humana.
Les característiques d’aquesta acció poden modificar de maneres molt diverses el resultat sonor final La major o menor pressió de l’aire, en els instruments de vent, o de l’arc o dels dits, en els de corda cop d’arc , la major o menor força amb què es premen les tecles en el piano, influeixen directament no tan sols en la dinàmica, sinó també en el timbre, ja que diferències d’aquest tipus determinen una excitació major o menor dels sons harmònics En instruments com l’orgue o el clavicèmbal, en els quals el tipus de pressió sobre les tecles no té una influència en el so, la determinació de l…
escintil·lograma
Representació fotogràfica de la distribució d’un radioisòtop administrat a un òrgan del cos per la seva emissió de raigs gamma.
radiodifusió de música
Música
La música ha tingut un paper cabdal en l’àmbit radiofònic des del seu naixement.
Al febrer del 1920 la Marconi Company inaugurà la primera estació radiodifusora britànica a Writtle, prop de Chelmsford, i, al mes de juny, la soprano Nellie Melba hi oferí el primer recital Al desembre d’aquell mateix any, a East Pittsburgh, s’inau gurà la primera emissora de ràdio pública en aquell país, que més tard s’anomenà KDKA Dos anys després ja hi havia 500 emissores als EUA El 1922, quatre grans industrials anglesos de l’electricitat fundaren la British Broadcasting Company BBC Aquell mateix any s’establiren dues emissores a França i una a Holanda El 8 de gener de 1923…
Banc d'Expansió Industrial (Exbank) (1975-1981)
La constitució La Banca Mas Sardà, com altres bancs comercials, també intentà crear el seu propi banc industrial o de negocis Ho féu tard i quan aquesta figura començava a difuminar-se per l’acció legislativa, que apropà les distintes modalitats financeres, i per la crisi industrial, més present a Europa que a Espanya en un primer moment Però no ho féu com a Banca Mas Sardà, sinó a través d’uns quants dels seus accionistes i empresaris més representatius, que hi prengueren una participació Els components del primer Consell d’Administració 1975 del Banc d’Expansió Industrial foren President –…
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que…
volcà

Secció i tipus de volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat en el primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina