Resultats de la cerca
Es mostren 3282 resultats
ab ovo
Literatura
Locució que significa, literalment, ‘des de l’ou’ i, en sentit ampli, ‘des de l’origen’, ‘des del principi’.
Expressió manllevada a l' Ars poetica d’Horaci, el qual lloa Homer per haver bastit la Illíada a partir d’un fet del setge de Troia —la còlera d’Aquilles— i no ab ovo , és a dir, remuntant-se al naixement d’Helena —causa de la guerra—, la qual, segons la mitologia, havia sortit de l’ou de Leda
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
domini temporal
Conjunt d’instants de temps en els quals està definit un senyal determinat.
S’utilitza aquesta expressió quan un senyal es representa com a funció del temps, descrivint la seva evolució temporal Es diu que el senyal està representat en el domini temporal El concepte dual és el domini freqüencial El pas del domini temporal al domini freqüencial es realitza mitjançant la funció matemàtica lineal anomenada transformada de Fourier
arsi
Literatura
Música
En una melodia, elevació i temps feble que forma unitat amb la tesi o descens i temps fort.
Aquesta significació, que al principi els grecs donaren respectivament a arsi i tesi, fou invertida entre els gramàtics medievals, que anomenaven arsi la part accentuada Els músics actuals, especialment els teòrics del cant gregorià, han tornat a la primera significació Entre els antics contrapuntistes, era aplicada l’expressió per arsin et thesin a la imitació en moviment contrari
Max Dvořák
Art
Historiador de l’art.
Alumne de Wichhoff i Riegel a Viena, s’interessà per la idea de la causalitat en el desenvolupament de l’art Publicà Art com a expressió de l’esperit 1924 Estudià especialment les èpoques de crisi dels estils manierisme, que uneix amb els canvis de la història espiritual de la humanitat fou un teòric de conservació dels monuments
Branko Radičević
Literatura
Poeta romàntic serbi.
Fou el primer a adoptar la llengua popular com a mitjà d’expressió poètica Inspirat en la poesia popular dita “femenina”, escriví, en audaços versos byronians, els dos volums de Pesme ‘Poemes’, 1847-51 Esdevingueren clàssics els seus coneguts poemes d’inspiració patriòtica L’adéu als estudis i El camí de Kolo alguns poemes seus foren musicats
llei econòmica
Economia
Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d’ésser contrastada amb la realitat.
La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir, com més…
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
veritat
Expressió sincera d’allò que hom sap, que hom ha presenciat, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina