Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Falcó

Tríptic de la Mare de Déu de la Llet, oli sobre taula del cercle de Nicolau Falcó (vers el 1500)
Museu de Belles Arts de València (CC0)
Pintura
Dinastia de pintors valencians dels segles XV i XVI.
Oscillaren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó I , nomenat pintor de la generalitat de València el 1503 Probable fill o germà seu fou Nicolau Falcó I, l’únic de la família amb obres rigorosament provades com a seves Nicolau Falcó II València ~1500 — 1560, possible fill de l’anterior, succeí Onofre I en el càrrec de pintor de la generalitat, que exercí fins a la mort Fill seu fou Onofre Falcó II València 1520/…
Francesc Campderà i Camins
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals És autor de…
El Matí
Portada del primer número d'El Matí
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari catòlic independent en català, editat a Barcelona des del 24 de maig de 1929 al 19 de juliol de 1936, promogut i dirigit per Josep M. Capdevila i Josep M. Junoy.
Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de Carreras,…
Els Urgellès, pare i fill
Una família sorprenent, la dels Urgellès El pare era un home amb vocació d’empresa el seu fill Agustí va ser un savi, més interessat en la investigació que en l’empresa I un altre fill, Fèlix 1845-1919, fou un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana Joan Fèlix Urgellès i Rovira era fill de Vilafranca del Penedès Devia haver nascut amb el segle XIX, més o menys La primera referència històrica que en tenim és com a propietari d’una petita fàbrica de teixits de cotó a la seva població de naixement Però aviat canvià de ram d’activitat i de residència i…
Paul Sacher
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià musicologia amb Karl Nef a la Universitat de Basilea, i al conservatori de la mateixa ciutat treballà la direcció d’orquestra amb Felix Weintgartner El 1926 fundà l’Orquestra de Cambra de Basilea, agrupació que ben aviat destacà per la recuperació d’obres antigues Dos anys després creà el cor associat a aquesta orquestra, i el 1933, seguint amb el seu afany per treure de l’oblit el repertori i les pràctiques interpretatives del passat, fundà la Schola Cantorum Basiliensis Tot i la seva dedicació a la música antiga, sempre s’interessà per la creació musical del seu temps, i fins al…
Antoni Llorenç
Música
Orguener i sacerdot franciscà català.
Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs…
Humbert Costas Tordera
Vela
Regatista.
S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona i posteriorment passà al Club Vela Blanes Competí en vaurien i en snipe, classe en la qual obtingué cinc Campionats de Catalunya, dos subcampionats d’Espanya, i disputà els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling juntament amb el seu germà Joan i Josep Fèlix Anglada A banda de la vela lleugera, també competí en creuer, i formà part de l’equip dels EUA al Campionat del Món de mini ton 1979 com a tripulant del Honey Moon , guanyador de la seva classe i segon…
Federació Catalana de Físic Culturisme

Omar Tannous, representant de la Federació Catalana de Físic Culturisme, guanyador del Campionat d’Europa UIBBN del 2011
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Powerlifting
Organisme rector del fisioculturisme i l’aixecament amb potència (powerlifting)
a Catalunya El 1998 s’independitzà de l’Associació Espanyola de Físic Culturisme i el mateix any fou admesa de forma provisional com a membre de la Unió Internacional de Culturisme, fins que el 2002 passà a ser-ne membre de ple dret Amb seu a Barcelona i presidida per Enric Torrent Méndez, els seus promotors foren els clubs TKD, Kirolak, Borges, Linyola, Vic Gym, Valmis, Manel Muñoz, Califòrnia Look, Emporium, Factory, Body Gym, Podium, Esport Rogent, Ribes, Molero Esport, Athenas Barcelona, Can Massalleras, Culturisme Igualada, World i Apolo Terrassa El 2011 tenia 29 clubs afiliats i prop de…
Biblioteca Pública de Maó
Façana principal de la Biblioteca Pública de Maó
© CAIB
Biblioteca pública.
Amb seu a Can Mercadal, a Maó De titularitat estatal, la seva gestió depèn de la conselleria d’educació i cultura del govern balear Conserva 2009 un total de 60000 volums, inclosos 78 incunables, 16000 impresos dels ss XV al XIX i 25 títols de premsa menorquina del segle XIX És receptora del dipòsit legal de Menorca, que inclou qualsevol tipus d’imprès fet a l’illa La biblioteca fou creada el 1861 per acollir els fons provinents dels convents suprimits a Menorca per la desamortització de l’any 1835 Fou oberta al públic el 30 de juny de 1867 a la seu del convent de Sant Francesc, i el 1948…
Eugeni IV
Cristianisme
Nom que adoptà Gabriele Condulmer en esdevenir papa (1431-47).
Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina