Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
angle de polarització
A la figura de l’esquerra, la llum incident només té component paral·lela al pla d’incidència (fletxes), de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , no hi ha llum reflectida; a la figura de la dreta, la llum incident té component paral·lela (fletxes) i component perpendicular (punts) al pla d’incidència, de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , la llum reflectida no és nul·la, ja que conté la component perpendicular (punts) al pla d’incidència
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
Box Zero
Automobilisme
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista de motociclisme i automobilisme publicada a Montmeló des del febrer del 2005.
Publicada pel Circuit de Catalunya, nasqué com a butlletí intern dels oficials de pista Posteriorment es fusionà amb un altre butlletí del Circuit i es convertí en una revista illustrada sobre Fórmula 1 i moto GP És dirigida per Jordi Mateu Té una periodicitat quadrimestral amb irregularitats, depenent de les exigències del calendari esportiu que determina el Circuit de Catalunya
magnitud absoluta
Astronomia
Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.
La magnitud absoluta M és relacionada amb la magnitud aparent m per la fórmula M = m + 5 log 1 0 D, D essent la distància de l’astre a la Terra mesurada en parsecs Pel fet de suposar tots els estels a una mateixa distància, el coneixement de la magnitud absoluta de dos estels permet de conèixer la relació entre llurs lluminositats reals
imperatiu categòric
Filosofia
Imperatiu que, a diferència de l’hipotètic, no és condicionat per cap fi, de manera que l’acció que n’és objecte és acomplerta per si mateixa com a bé en si mateix.
De caràcter absolut i apodíctic, l’imperatiu categòric és fonamental en l’ètica kantiana ètica i, malgrat les diverses formulacions que hom en pot establir, pot ésser sintetitzat en la fórmula “Obra talment que facis ús de la humanitat, tant en la teva pròpia persona com en la de qualsevol altre, sempre i únicament com d’un fi, mai com d’un mitjà”
Albert Saurí Tarrés
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Resident a Hostalric, formà part de l’Escuderia Sellabona i fou campió d’Espanya d’autocròs 1979 amb un Alpine 1430 Aquell mateix any participà en el primer autocròs internacional de Madrid i fins a mitjan dècada de 1980, competí en algunes edicions del Campionat d’Europa i de la Copa d’Europa d’autocròs També participà en curses de Fórmula TT
juraments d’Estrasburg
Història
Acords d’aliança (842) convinguts entre Lluís II el Germànic i Carles II el Calb, vencedors a Fontenoy-en-Puisaye (841) de llur germà Lotari i llur nebot Pipí II.
L’historiador Nithard en conservà el text en el seu prototip llatí i en les versions produïdes en romanç i en alt alemany, que són un dels més antics monuments d’aquestes llengües Lluís pronuncià la fórmula en romanç perquè fos comprès pels homes de Carles el Calb, el qual ho féu en alt alemany perquè l’entenguessin els del seu germà
Richard Emil Erlenmeyer
Química
Químic alemany, professor a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Munic.
Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment
Thomas Willis
Thomas Willis
© Fototeca.cat
Metge anglès.
Com a anatomista, es destacà per les seves descripcions del cervell Cerebri anatome nervorumque descriptio et usus , 1664, el cerebel, els nervis cranials i les artèries de la base del crani hexàgon de Willis Formulà teories fisiològiques inspirades en les doctrines iatroquímiques, com ara la de la contracció muscular, i estudià l’acció d’un gran nombre de medicaments Pharmaceutice rationalis , 1673
Clark Leonard Hull
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Wisconsin i, des del 1929, a la de Yale A partir dels postulats associacionistes i reflexològics formulà una teoria anomenada hipoteticodeductiva sobre l’aprenentatge que influí poderosament el conductisme americà Escriví, entre d’altres obres, Mathematico-deductive Theory of Rote Learning 1940, Principles of Behavior 1943, Essentials of Behavior 1951 i A Behavior System 1952
Niccolò Tartaglia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut el matemàtic italià Niccolò Fontana.
Estudià l’equació de tercer grau i en trobà la resolució posteriorment Cardano es basà en la fórmula de Tartaglia per a elaborar-ne una teoria completa Féu també diverses investigacions sobre geometria, física, balística, fortificacions, etc Cal destacar-ne les obres Quesiti ed invenzioni diverse 1546 i General trattato de numeri e misure 1556-60, en 3 volums, obra pòstuma