Resultats de la cerca
Es mostren 1490 resultats
Guillem Ramon de Josa
Història
Cavaller, senyor d’Altés, Ogern i la Salsa (Alt Urgell) i fill de Pere de Josa.
Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any llarg de…
Otomar Krejca
Teatre
Actor i director escènic txec.
Entre el 1950 i el 1965 orientà el Teatre Nacional de Praga en collaboració amb l’escenògraf Sbovoda i el dramaturg Karel Kraus, on dugué a terme un taller creatiu de poderosa influència en el panorama teatral txec Muntà obres de F Hubrín, J Topol, M Kundera i el primer drama de V Havel, Zahradní slavnostLa ‘La festa al jardí’, 1963 El 1965 creà el grup Divadlo Za Branou, famós per la riquesa poètica dels seus espectacles d’obres de Čekhov, Schnitzler o Musset, amb els quals féu diverses gires per Europa Tancat el teatre per ordre governativa 1972, treballà durant més de deu anys, en exili…
Arfe
D’esquerra a dreta, custòdia de Toledo d' Enrique Arfe i custòdia de Sevilla de Juan Arfe
© Fototeca.cat
Família d’orfebres d’origen alemany activa a Castella.
El fundador de la dinastia, Enrique Arfe Harff 1470/80 — Lleó d 1545, es formà a Colònia i arribà a Lleó a principi del s XVI, on realitzà la desapareguda custòdia de la catedral 1501-15 mentre treballava en les de Sahagún i Córdova acabada el 1518 per encàrrec de Cisneros féu la de la catedral de Toledo 1515-23 Conreà un estil goticista El seu fill Antonio Arfe Lleó 1510 — Madrid 1578 sobresurt per les seves custòdies de Santiago de Compostella 1539-45 i de Medina de Rioseco 1551-54, d’estil plateresc El fill d’aquest, Juan Arfe Lleó 1535 — Madrid 1603, el més famós, és l’autor…
Tobias George Smollett

Tobias George Smollett
© The Royal Library
Literatura
Escriptor escocès.
Estudià medicina a Glasgow i anà a Londres per obtenir fama literària, però, no reeixint-hi, embarcà cap a Amèrica com a metge de l’armada Havent tornat a Londres, es dedicà plenament a escriure conreà el periodisme edità la Critical Review i la traducció del Quixot i del Gil Blas de Le Sage Esdevingué famós ja des de la seva novella Roderick Random 1748 En la seva narrativa, com en Ferdinand Count Fathom 1753, o bé The Adventures of Peregrine Pickle 1751, incorpora episodis d’aventures que formen part de l’experiència viscuda, i que compagina amb una capacitat d’inventiva en…
Patachou
Música
Pseudònim de la cantant francesa Henriette Eugénie Jean Ragon.
Abans de dedicar-se professionalment a l'espectacle i a la música treballà en oficis diversos L’any 1948 prengué la direcció del que esdevingué el cèlebre restaurant cabaret Chez Patachou, que rebé el suport de Maurice Chevalier, i on començà a cantar en espectacles que atragueren un públic molt nombrós A més d'obtenir un gran èxit com a intèrpret, pel seu local desfilaren tota mena d’artistes de talent i debutants de la cançó francesa, com ara Georges Brassens , Jacques Brel i Charles Aznavour , entre els més famosos El 1952 debutà en el cinema i el 1955 actuà en French Cancan , de Jean…
Jordi d’Ornós
Cristianisme
Bisbe de Vic (1424-45) i cardenal cismàtic.
Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el nomenà…
La Gioconda
La Gioconda, de Leonardo da Vinci (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom donat al retrat suposat de la dama napolitana Monna Lisa, muller de Francesco di Bartolomeo di Zanobi del Giocondo, pintat per
.Leonardo da Vinci
És un oli sobre taula de 77 x 53 cm fou comprat per Francesc I de França potser al mateix Leonardo La pintura ha estat sempre voltada per una llegenda i ha inspirat nombrosos literats i diferents interpretacions d’estudiosos de l’art, llegendes a les quals contribuí també un famós robatori que tingué lloc el 1911, després del qual l'obra tardà més de dos anys a ser restituïda al Musée du Louvre, a París, on és exposada des del 1797 n'hi ha còpies en altres museus La datació de la pintura és oficialment fixada entre els anys 1503-1506, però anàlisis realitzades els primers anys…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent,…
Casal de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un…
Joan Torras i Guardiola

Joan Torras i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina