Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…
protó
Física
Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.
Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d…
Qian Xuesen
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic i aeroespacial xinès.
Graduat en enginyeria mecànica 1934 per la Universitat Normal de Pequín, anà becat als Estats Units, on obtingué un màster en ciències 1936 al Massachusetts Institute of Technology MIT i collaborà estretament amb el seu mentor, Theodore von Karman Posteriorment anà al California Institute of Technology Caltech, on obtingué el doctorat 1939 Durant la Segona Guerra Mundial participà en el projecte Manhattan i dugué a terme aportacions destacades en propulsió de coets formant part del nucli del Jet Propulsion Laboratory 1943 amb Von Karman i Frank Malina, dins del qual dissenyà míssils que…
dihidro-
Química
Prefix que indica l’addició de dos àtoms d’hidrogen en la molècula d’un compost orgànic.
naftilamina
Química
Cadascuna de les amines primàries derivades del naftalè per substitució d’un hidrogen pel grup NH 2
.
Per tant, hi ha dues naftilamines possibles, la α, o naftilamina-1, que es fon a 51°C, i la β, o naftilamina-2, que es fon a 112°C Llurs fórmules són Les naftilamines tenen un comportament semblant al de l’anilina Entre els derivats de la α-naftilamina cal citar l’àcid naftilamino-1 sulfònic-6 àcid de Clève 1,6 i l’àcid naftilamino-1 sulfònic-7 àcid de Clève 1,7, que són emprats com a intermediaris en la síntesi de colorants La β-naftilamina té una potent acció cancerígena
quinonreductasa
Bioquímica
Nom abreujat de la ubiquinonacitocrom c-reductasa, enzim que transfereix hidrogen de la quinona al citocrom c
.
Conté, a més, els citocroms b i c 1 i ferro no unit a cap hem
hidrocarbur benzènic
Química
Hidrocarbur estructuralment derivat del benzè per substitució d’un hidrogen o d’uns quants per grups hidrocarbonats.
Els hidrocarburs benzènics mantenen l’estabilitat especial que comporta l’anell benzènic sèrie aromàtica L’hidrocarbur benzènic, llevat del cas en què posseeix un nom trivial toluè, xilè, mesitilè, estirè, cumè i cimè, és anomenat, segons el grup hidrocarbonat, com un derivat alquil, alquenil, alquinil, o arilbenzè La posició dels grups substituents, quan n'hi ha més d’un, és precisada per xifres, i hom pot emprar, quan els substituents són només dos, els prefixos o- orto , m- meta i p- para en lloc d’1,2-, 1,3- i 1,4-, respectivament
substituent
Química
Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC
alcalosi metabòlica
Patologia humana
Alcalosi caracteritzada per la presència d’un excés de bases o per la pèrdua d’ions hidrogen.
És bastant freqüent Les causes que poden conduir a una situació d’aquest tipus són diverses pèrdua de grans quantitats de suc gàstric en operats d’estenosi pilòrica o d’una afecció biliar alcalosi hipoclorèmica i alcalosi hipopotassèmica, administració de diürètics mercurials o del tipus de la clorotiazida, tractament amb grans quantitats de bicarbonat i llet, etc Els signes característics són la bradipnea, l’apatia, les convulsions i les alteracions electrocardiogràfiques típiques de la hipopotassèmia El tractament consisteix en l’administració de solucions aportadores d’anions per via oral…
etilamina
Química
Amina primària que deriva formalment de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un radical etil.
És un líquid inflamable, dólor d’amoníac i reacció fortament alcalina, que bull a 16,6°C Hom l’obté per reacció de l’etanol amb amoníac És emprada com a estabilitzador de gomes elàstiques i com a intermediari en la fabricació de colorants i medicines i en síntesi orgànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina