Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Música de París, on es diplomà l’any 1963 Començà la seva carrera a l’Orquestra de l’Òpera de Lilla i posteriorment a París, primer a l’Orquestra de l’Òpera Còmica i posteriorment a l’Orquestra de l’Òpera de París Fundà l’Ensemble Rameau amb Martin Roche clave i Franky Daniel violoncel Amb ells es dedica a la interpretació d’obres del repertori barroc amb criteris històrics Del 1976 al 1983 fou violí solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Radio-France i posteriorment de l’Orquestra de l’Òpera de Lió Ha fet nombrosos enregistraments d’obres de…

Durant la infància s’inicià en la interpretació dels tambors amb motiu de la celebració dels rituals religiosos El 1947 s’installà a Nova York per treballar al club El Barrio, on tocava els tambors, cantava i ballava De seguida fou contractat per Dizzy Gillespie, que l’incorporà a la seva big-band i el presentà en un concert al Carnegie Hall i, després, en una gira europea Enregistraren una sèrie de temes, entre els quals destaquen Algo Bueno , Manteca i Cubana Be Cubana Bop La collaboració de Pozo i Gillespie fou pionera en la introducció de veritables elements de música cubana…

Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina que emprà el nom artístic Catina Valls, on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d’autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d’Alcàntara Penya Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l’any 1927 al 1938 al Teatre Principal Després d’uns quants anys d’absència —per la manca de teatre en català—, reaparegué amb la Companyia Artis, el 1948, amb El tio de l’Havana , de JMTous i Maroto, i Nit de Nadal , de Guillem Colom El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge

Després d’estudiar a l’escola de Llotja, fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona l’any 1790 per tal de perfeccionar-se a Madrid amb Salvador Carmona Restà a Madrid i ocupà diversos càrrecs oficials Mostres de la seva eficient collaboració amb els millors dibuixants de l’època són les illustracions per a diferents llibres de Sallusti Crisp, Francisco de Quevedo, Manuel José Quintana, però és més important per la seva interpretació d’obres cabdals de la pintura espanyola i d’altres escoles, amb dibuix segur i tècnica fidel, com els gravats que féu de quadres de Velázquez…

Germana dels poetes i escriptors Vicent i Alexandre Gaos, es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina, on es traslladà amb la seva família el 1939 Prolífica a l’Estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figura també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com Molokai 1959, de LLucía la seva primera interpretació Viridiana 1961 i Tristana 1969, de LBuñuel El verdugo 1963 de LGBerlanga El arte de vivir 1963, de JDiamante La busca 1966, d’AFons Mi querida señorita 1972, de Jde Armiñán…

S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de…

Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’…

Dotat tant per als personatges còmics com per als seriosos, el 1957 obtingué l’Oscar a la millor interpretació per The Bridge on the River Kwai , el 1958, el premi del Festival de Venècia per The Horse's Mouth i el 1979, un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera Intervingué també, entre altres pellícules, en Kind Hearts and Coronets 1949, The Lavender Hill Mob 1951, The Lady Killers 1956, The Swan 1956, Our Man in Havana 1959, Lawrence of Arabia 1961, Doctor Zhivago 1965, Cromwell 1970, Brother Sun, Sister Moon 1972, Hitler, the Last Ten Days 1973, Star Wars 1977, 1980,…

El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema,…