Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
Pere Rovira i Planas
Literatura catalana
Poeta, prosista i crític literari.
Estudià a Barcelona i a la Universitat de Vincennes És professor emèrit de la Universitat de Lleida Publicà poemes en castellà, com Carta de amor 1977, i, ja en català, La segona persona 1979, Distàncies 1981, premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcades 1986, La vida en plural 1996, La mar de dins 2003, premi Carles Riba 2002 i Poesia 1979-2004 2006 El 1985 obtingué l’englantina d’or dels Jocs Florals de Barcelona pel poema Amb el temps i el 1988 la viola d’or i argent del mateix certamen per Alba i ressaca El 2010 aparegué l’antologia Entre nosaltres i, el 2011, Contra la mort La seva…
,
Domènec Miquel Terradelles
Música
Compositor.
És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo, martire 1739, tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto 1739 Durant dos anys 1743-45 actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma San Giacomo…
David Escamilla i Imparato

David Escamilla i Imparato
© Arxiu D. Escamilla
Literatura catalana
Música
Comunicador, escriptor i músic.
Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999, Les edats del fred 2005, La casa del tiempo 2007, Elogi de la veritat 2011, Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final, gràcies a l…
L’alqueria valenciana
L’Alqueria del Magistre, Alboraia, l’Horta, ssXVII-XVIII Originàriament, l’alqueria era l’element fonamental del poblament del País Valencià islàmic Es tractava de petits agrupaments humans sota la jurisdicció d’un castell La conquesta cristiana comportà un canvi radical del model de poblament, que es concentrà per mitjà de la unió d’antigues alqueries, el creixement d’algunes d’aquestes o la fundació de pobles de nova creació En moltes comarques valencianes, però, l’alqueria va subsistir com a casa rural aïllada, tot i que en algunes ocasions, molt poques, encara integrava petits nuclis de…
Les magnoliàcies
Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de totes les…
Torre d’Enveja o de Sant Joan (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Situació Construcció defensiva d’època medieval, restaurada en diverses ocasions i ara totalment abandonada ECSA - J Bolòs Torre situada als afores de la població de Vilanova la Geltrú, cap al nord-oest, en un indret planer ara, resta envoltada d’un antic jardí i de camps i blocs d’habitatges moderns Mapa 35-17447 Situació 31TCF923648 Agafant la carretera que va de Vilanova i la Geltrú cap a l’Arboç, en sortir de Vilanova, a mà esquerra, es veu la torre, envoltada de pins d’un jardí abandonat JBM Història Des del segle XII és esmentat el topònim Enveja Primer com a antropònim Carbonell d’…
Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà
Art romànic
Situació Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria Museu de Gavà - Pere Izquierdo Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les Mapa 36-17448 Situació 31TDF167733 Jaciment arqueològic El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia…
Antoni Llena i Font

David i Goliat, escultura d’Antoni Llena del 1992, a la plaça dels Voluntaris
© Fototeca.cat
Art
Artista plàstic.
Els seus inicis 1962-64 es caracteritzen pel treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969, que feu la primera exposició individual a la Petite Galerie de Lleida Dins del Grup del Maduixer, format per Sílvia Gubern, Àngel Jové, Albert Porta i Jordi Galí, fou un dels pioners de l’ art pobre que, promogut per Alexandre Cirici , difongué en les exposicions al jardí que donava nom al grup 1969-70, al Collegi d’Arquitectes de Catalunya…
Valentí Puig i Mas

Valentí Puig i Mas
(CC BY-SA 4.0)
Literatura
Política
Escriptor i crític literari.
Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina