Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà

Situació

Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria.

Museu de Gavà - Pere Izquierdo

Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà. Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector. Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les.

Mapa: 36-17(448). Situació: 31TDF167733.

Jaciment arqueològic

El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia estat ocupada anteriorment per un assentament romà important, fundat al voltant del canvi d’era, el qual probablement mai no deixà d’ésser ocupat. Els nivells alt-medievals se superposen a estrats que contenen materials dels segles V i VI, sense que es pugui precisar el moment d’aparició de les ceràmiques globulars oxidades que els caracteritzen. La datació de l’abandó del sector d’hàbitat excavat ha estat situada entre el segle XI i el començament del segle XII, gràcies a la presència de ceràmica islàmica importada del nord d’Àfrica dins els nivells d’inutilització d’una canal i d’un dels àmbits.

La primera excavació hi fou realitzada conjuntament pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat i el Museu de Gavà, l’any 1989, sota la direcció de Pere Izquierdo i Eulàlia Sintas, i afectà una superfície de 22 m2.

Sota dos nivells gruixuts de farciments, datats a l’edat moderna el més superficial i l’altre al final de l’edat mitjana, es trobava un nivell corresponent a l’abandó dels edificis alt-medievals, amb ceràmica nord-africana del segle XI. Immediatament després apareixien les restes d’un assentament alt-medieval, amb diversos nivells corresponents a successives pavimentacions i remodelatges dels edificis, que contenien ceràmiques globulars majoritàriament oxidades, com acostuma a passar en altres jaciments contemporanis al Baix Llobregat (Coll i altres, 1986; Estrada i altres, 1991, pàgs. 89-93; López, 1988, pàgs. 28-29; Mayoral-Miret, 1985, pàgs. 50-54; Solías, 1983).

Hom localitzà una sèrie d’estructures que s’identifiquen amb les restes d’un hàbitat alt-medieval, amb diversos àmbits situats al voltant d’un espai pavimentat amb pedres mitjanes apilades, que sembla que definien un pati; aquest estava creuat en direcció aproximadament oest-est per una canal feta de pedra seca i argila. En l’interior d’aquesta canal hi havia un petit estrat de llims amb alguns fragments de ceràmica corresponents a la producció de reflexos daurats de la cala de Banü Hammamad (Algèria).

Els murs eren construïts amb pedra seca, reaprofitant nombrosos materials de construcció procedents de la vil·la romana anterior. Un cop perduda la funcionalitat de l’edificació, aquests murs foren explotats com a pedrera i hom aprofità de nou tot el material, deixant tan sols les pedres més petites i la part inferior de les estructures. És possible que les parts més altes fossin de tàpia, i hi ha indicis d’una escala per pujar a la coberta d’un dels àmbits.

Arribats al nivell d’arrasament i un cop documentat en tota la seva superfície, hom excavà l’interior dels àmbits laterals, dins els quals es localitzaren sengles acumulacions de cendra i carbó que han estat interpretades com a llars de foc, situades directament sobre els paviments de terra batuda, que havien patit diverses reparacions. Simultàniament, s’excavà l’interior de la canal, que s’allargava dins l’àmbit oest.

A partir d’aquest moment hom abandonà els àmbits del nord i continuà l’excavació en la resta de l’àrea, tot desmuntant les estructures. Sota els murs, hi aparegueren les restes d’una altra construcció anterior, amb un parament més prim, que fou construït aprofitant una depressió situada dins una rasa a mig farcir. Sota el paviment de pedres, es localitzaren diversos estrats afectats per la mateixa rasa amb restes de morterades de calç i indicis de tolls.

Per sota d’aquests estrats n’aparegueren altres que contenien nombrosos fragments d’estuc pintat de blanc, com també amuntegament de materials romans baix-imperials, que farcien una rasa molt profunda, el farciment de la qual ha d’ésser datat al segle V. Sota d’això hi havia argiles roges al·luvials que actuaven com a roca mare.

El darrer dia de la campanya del 1989 fou descoberta una cavitat situada sota els estrats romans. Es tractava d’un hipogeu baix-medieval similar als documentats en altres llocs del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Penedès, abandonat al final del segle XVII o al començament del XVIII.

Bibliografia

  • Solías, 1983
  • Mayoral-Miret, 1985, pàgs. 50-54
  • Coll, Puig, Solías, 1986
  • López, 1988, pàgs. 28-29
  • Estrada i altres, 1990
  • Izquierdo-Sintas, 1991