Resultats de la cerca

Anunci del concert al Palau de la Música del dia dels fets del Palau, “La Vanguardia”, Barcelona, 18-5-1960 AHC / GS El 19 de maig de 1960, diverses persones que assistien a un concert al Palau de la Música Catalana, i davant de diversos ministres presents a la sala, van començar a cantar El cant de la senyera , prohibit en aquells anys La policia va detenir 20 persones, entre elles Jordi Pujol i Francesc Pizón, que serien sotmesos a un consell de guerra que els va condemnar a 7 i 3 anys de presó respectivament Entre els detinguts, hi havia Magí Sanmartí Roset, estudiant de medicina, que va…

Fill de mare rossellonesa, visqué entre París i Salses Participà en la guerra civil de 1936-39, on lluità al costat de la República experiència que reflectí a la novella Le Palace , i en la Segona Guerra Mundial Teòric i representant del Nouveau Roman , els seus personatges apareixen incerts i sense història En el conjunt de la seva obra, la descripció té una gran importància i és d’una gran qualitat literària De la seva obra cal destacar Le tricheur 1946, Le sacre du printemps 1954, Le vent 1957, La route des Flandres 1960, Le…

Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins …

Després de la Segona Guerra Mundial fou professor als EUA 1956-60 La seva poesia s’emparenta amb el simbolisme i PValéry Travaux d’aveugle 1941, Signe de vie 1944, Le monde absent 1947, Sous le lien du temps 1963, Le croc des chiffoniers 1985 En les seves novelles, que subratllen els sentiments d’alienació del món dels personatges, els tocs poètics atenuen el caràcter realista Le seau à charbon 1940, La nuit de Londres 1956, John Perkins 1960, premi Médicis, Le promontoire 1961, premi Fémina, La parjure 1964, Une saison volée…

Fill d’emigrants jueus de Polònia i Romania, als dinou anys debutà en el teatre interpretant obres de Billetdoux i també en petits papers cinematogràfics, entre els quals Les bonnes femmes , de Claude Chabrol 1960 El 1962 dirigí el seu primer film, el curt Le poulet , amb el qual guanyà un Oscar Posteriorment dirigí una vintena llarga de pellícules, part de les quals d’un acusat to autobiogràfic, generalment a partir de les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial Le vieil homme et l’enfant 1966, premiada al Festival de Berlín el 1967, Mazel Tov ou le…

Es revelà com a autor d’avantguarda, en la línia de Ionesco i Adamov, amb Impromptu d’Arras 1951 i obtingué gran èxit amb Capitaine Bada 1952, obra allegòrica i satírica sobre un personatge en constant rebellió Altres obres són Le personnage combattant 1956, Les prodiges 1958, Le rêveur 1961, Badadesque 1965, Le sang 1970, Ton nom dans le feu des nuées, Elisabeth 1976, etc Realitzà també importants adaptacions de Sèneca, Maquiavel, Shakespeare i Marlowe

Un recull dels seus dibuixos aparegué amb el títol de Vingt et une recettes pratiques de mort violente 1928 Més endavant es revelà com a escriptor amb la novella curta Le silence de la mer 1942, seguida per Les animaux dénaturés 1952, La bataille du silence 1967, Comme un frère 1973 i Le piège à loup 1979, entre d’altres Conreà també el teatre Zoo ou l’Assassin philantrope 1963 i Le fer et le velours 1969

El 1869 estrenà la peça teatral Le passant, i després altres obres en vers, de caire postromàntic Le Luthier de Crémone 1876, Severo Torelli 1883, Pour la couronne 1895 En poesia evolucionà del parnassianisme Le reliquaire, 1866 Intimités, 1868 a una poesia que exaltava la gent senzilla Les humbles, 1872 Le cahier rouge, 1874 Les paroles sincères 1890 Escriví també novella, narració breu i les memòries La bonne souffrance 1898 El 1884 entrà a l’Académie Française

Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…

Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”,…