Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
Carles Parés i Guillèn
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i després s’especialitzà en urologia Treballà al servei d’urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona Durant la Guerra Civil, fou director mèdic, des del 1937, del VIII Grup d’Hospitals, de Conca, i de l’hospital militar de Figueres, amb el grau de metge major de sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola El 1939 s’exilià a Mèxic i s’establí a la ciutat de Mèxic Hi exercí com uròleg a l’Hospital General de México, a l’American British Cowdray Hospital i a la Beneficiencia Española Ensenyà als…
Esteve Ysern i Cervera
Medicina
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on, el 1934, es graduà Durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a voluntari en un hospital de París Posteriorment es traslladà a la República Dominicana, on exercí a un poble d’aquest país Més tard se n'anà a Panamà, on es dedicà a l’oftalmologia a l’Hospital de Santo Tomás Investigador en aquest darrer àmbit, creà una nova tècnica que fou reconeguda pel Dr Josep Ignasi Barraquer, i que va explicar en el seu article ‘Evisceración ocular con inclusión de esfera plástica y ojo cosmético’ 1973 Home filantròpic, hi…
Pere Castelló i Ginestar
Metge.
Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…
reconeixement sistemàtic
Medicina
Exploració general d’un individu aparentment sa o, si més no, sense símptomes d’una malaltia determinada.
Constitueix un dels pilars de la medicina preventiva
alcaloides cincona
Química
Grup d’uns 35 alcaloides que es troben en la cincona, els més importants dels quals són la quinina, la quinidina, la cinconina, la seva forma estereoisomèrica, la cinconidina i la cinconamina.
Molts d’ells són emprats en medicina com a antipalúdics
antralina
Química
Pólvores terroses o groguenques, insolubles en aigua, poc solubles en alcohol o èter, solubles en cloroform, que es fonen a 179°C.
S'usa en medicina per al tractament de la psoriasi
arsacetina
Química
Pólvores blanques cristal·lines, solubles en aigua, molt metzinoses.
Les seves sals s’empren en medicina com a antisifilític
nitrofurazona
Farmàcia
Bacteriostàtic que es presenta en forma de lamel·les grogues, les quals es descomponen entre 236°C i 240°C.
És emprada en medicina com a antibacterià local, d’aplicació tòpica
oxiclorur d’antimoni
Química
Pólvores blanques, insolubles en aigua, solubles en àcids, que es descomponen a 170 °C. Es formen per hidròlisi en aigua freda del triclorur d’antimoni.
Foren emprades en medicina amb el nom de pólvores d'algarot
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina