Resultats de la cerca

La majoria de les cançons tradicionals, i sovint el cant litúrgic, són interpretats a l’uníson

És l’exemple més antic conservat de música instrumental amb notació musical L’estampida esdevingué molt aviat un gènere textual com els altres, cantat però no ballat Es destaquen per llur bellesa Kalenda maia , de Raimbaut de Vaqueiras ~1200, l' Estampie royale s XIV i algunes estampides de Cerverí de Girona

En sentit estricte, aquesta denominació és aplicada als poetes cultes i de nom conegut que escriviren en una forma supradialectal dels parlars de les terres d’oc als segles XII i XIII, bé que, als segles XIV i XV, fou aplicada també als poetes d’aquestes mateixes terres i de Catalunya i s’estengué als francesos trouvères , als italians trovatori i als gallegoportuguesos i castellans trovadores Poeta i músic ensems, les seves composicions no són pas concebudes per a ésser llegides, sinó escoltades Hom pot establir que el nombre de trobadors que escriviren en provençal en el sentit ampli…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…

Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que…

Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la formació…

Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…

Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué organista de la…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…

Vida Segon fill d’una família noble, les dades que es tenen sobre els seus anys de joventut no són gaire abundants Serví com a patge i, posteriorment, emissari de diferents membres de la noblesa tirolesa, i realitzà missions diplomàtiques per a l’emperador Segimon, la qual cosa li permeté viatjar i familiaritzar-se amb diverses llengües Participà en els concilis de Constança i Basilea, i en el Reichtag de Nuremberg el 1431 Durant una part de la seva vida residí al castell de Hauenstein, prop de Bozen Tirol del Sud, defensant els interessos de l’arquebisbe de la localitat Estigué enamorat d’…