Resultats de la cerca
Es mostren 1693 resultats
casuística
Religió
Mètode d’estudi o d’exposició de la teologia moral a base de casos concrets i dubtosos.
Mètode ja present en la Bíblia i en els comentaris del Talmud i l’Alcorà, respon a la necessitat de superar la tensió entre l’abstracte de la llei i el concret de la realitat vital, tot defugint el rigorisme en l’aplicació de la llei moral En el cristianisme, com a fórmula d’exposició completa de la doctrina moral, comença amb la Summa de poenitentia et matrimonio 1235 de Ramon de Penyafort i ha tingut en els jesuïtes el seu màxim exponent Una figura decisiva fou Alfonso Mde Liguori Tanmateix, els excessos dels mètodes desembocaren en un legalisme superior al que hom havia intentat de…
Charlotte Bühler
Educació
Psicologia
Psicòloga i pedagoga alemanya, muller de Karl Bühler.
El seu nom de soltera era Charlotte Hertzer Estudià la psicologia d’infants i adolescents combinant els mètodes objectiu i personal enquestes, autobiografies, diaris, etc A Viena collaborà en les reformes fetes per Otto Glöckel i el govern socialista i passà després, com a professora, als EUA Entre els seus treballs de psicologia general destaquen Das Märchen und die Phantasie des Kindes ‘La rondalla i la fantasia de l’infant’, 1918, Das Seelenleben des Jugendlichen ‘La vida anímica de l’adolescent’, 1922, Kindheit und Jugend ‘Infantesa i joventut’, 1928, Kleinkindertests ‘Tests per a la…
André Citroën
Enginyer i industrial francès.
Dedicat inicialment a la fabricació d’engranatges de dents angulars, el 1908 passà a dirigir la fàbrica d’automòbils Mors i aconseguí de decuplicar la producció El 1915, d’acord amb el govern francès, installà una fàbrica que produïa 55 000 projectils diaris i s’encarregà de l’avituallament de tota la indústria de guerra Acabada la Primera Guerra Mundial, decidí de transformar la seva fàbrica amb vista a la producció en sèrie d’un automòbil popular El 1919 fundà la Société Anonyme André Citroën i llançà el primer model de 10 CV, tipus A André Citroën fou el primer a aplicar a Europa els…
Pedro Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí la detenció de…
Robert Koch
Biologia
Microbiòleg alemany.
De jove exercí la medicina rural, fins que els seus treballs de laboratori cridaren l’atenció d’alguns savis coetanis FJCohn, JCohnheim, etc i li valgueren un càrrec important al departament imperial d’higiene de Berlín, on prosseguí les seves investigacions i creà nous mètodes de cultiu i tinció de bacteris L’any 1882 descobrí el bacil de la tuberculosi, i el 1883, dirigint una expedició científica a Egipte, féu el descobriment del virus colèric Professor a la Universitat de Berlín, publicà importants treballs sobre la teoria general de la malaltia infecciosa i, en particular, sobre la…
Torsten Hägerstrand
Geografia
Geògraf suec.
Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra Fou un dels promotors de la reforma de l’administració…
Edoardo Grendi
Historiografia
Historiador italià.
Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della Repubblica di…
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…
bus
Electrònica i informàtica
Interconnexió, per mitjà de dos o més conductors en paral·lel, d’un grup de dispositius digitals, com també la disposició espacial més senzilla de les xarxes informàtiques.
Així, una xarxa amb una disposició o estructura o topologia en bus consisteix en una línia de transmissió oberta on hom connecta directament els terminals, mitjançant les interfícies adequades La disposició en arbre és una generalització de l’anterior el bus arrenca d’una capçalera i es bifurca successivament en branques, cadascuna de les quals té també estructura de bus Si hi ha una connexió directa entre tots els terminals i un node central, hom parla de disposició en estrella I si el bus consisteix en un seguit de línies en circuit tancat, equipades de repetidors des d’on es deriven els…
proteoma
Biologia
Conjunt de les proteïnes codificades per un genoma que s’expressen en una cèl·lula o un òrgan determinat, en un moment concret i sota unes condicions específiques.
La descripció del proteoma d’un organisme equival al coneixement de quines són totes les proteïnes que aquest organisme conté en un moment determinat i sota unes condicions establertes El proteoma és, doncs, un concepte dinàmic que en cada organisme pot anar variant en funció de l’edat o de la situació biològica Aquesta descripció és d’una gran complexitat si hom té en compte la gran quantitat de proteïnes diferents que existeixen i totes les possibles modificacions que poden patir En el cas humà es parla de l’ordre d’un milió de proteïnes diferents que poden, en algun moment, formar part d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina