Resultats de la cerca

El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible…

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes…

Fill de Pere de Palol i Poch Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret De retorn a Girona, collaborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc  1902, i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903 També collaborà a Vida  Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel Admirador de Verlaine, Mallarmé i D’Annunzio, incorporà les tècniques i la sensibilitat simbolista als seus poemes, com demostra a Roses 1905, el seu primer recull, i evolucionà,…

Barretaire d’ofici, amb botiga al carrer del Arcs de Barcelona, era un dels assistents a la tertúlia de la Lliga de Catalunya Collaborà en diverses revistes, com La Illustració Llevantina i Catalunya Artística , i participà als Jocs Florals del 1903 amb la narració En Lluch de la Calma , que no fou premiada Es vinculà als corrents del modernisme, cosa que feu que Josep Carner li dediqués un sonet satíric Formà part de la redacció de la revista Art Jove 1905, on publicà la majoria dels textos que va incorporar al seu únic llibre, Idillis negres 1906, un recull de dotze narracions…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1875 i fou jutge interí de primera instància i fiscal municipal de Vic Fou secretari i president electe del Círcol Literari de Vic Participà en l’homenatge a Josep Giró i Torà amb un estudi biogràfic José Giró y Torá Su vida pública , 1882 i donà a conèixer un estudi de numismàtica 1884 En deixà inacabat un de Numismática vicense i contribuí als fons del Museu Episcopal amb la seva collecció de monedes Fou collaborador, amb poemes i narracions, de La Veu del Montserrat i “La Plana de Vic” Llegats literaris 1893 recollí…

Amb H Melville, Poe és l’exponent més destacat del Romanticisme literari nord-americà Durant molt temps la seva obra no obtingué ressò al seu país, però fou apreciada a Europa pels simbolistes, que se sentiren atrets per l’atmosfera tenebrosa, inquietant i suggeridora dels seus poemes i narracions Claude Debussy, el compositor més afí a aquest corrent estètic, compongué La chute de la maison i deixà inacabada l’obra escènica Le diable dans le beffroi , ambdues basades en The Fall of the House of Usher L’obra més celebrada sobre un poema de Poe és la simfonia coral Kolokola 'Les…

Hom sap que els maies escrivien veritables llibres, però només n'han arribat tres fins avui els dels còdexs Trocortesià , el Dresdensis i el Peresianus Són escrits sobre paper fet amb fibres d’una mena de cactus —l’atzavara—, i els jeroglífics són pintats sobre una capa de calç Hom coneix la riquesa de la literatura maia gràcies a versions de després de la conquesta, escrites en llengua quiché i en escriptura llatina l’obra més important és el Popol Vuh, barreja de narracions mitològiques i històriques, d’un barroquisme extraordinari els llibres de Xilam-Balam són cròniques…

Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005,…

Filla del pianista Joaquim Nin i Castellanos i germana del compositor Joaquim MNin-Culmell, a 11 anys s’establí als EUA, i als anys trenta retornà a París, on entrà en contacte amb intellectuals i artistes, d’entre els quals HMiller i ORank, el qual li donà a conèixer la psicoanàlisi Integrada en l’avantguardisme de l’època, escriví novelles House of Incest , 1931, The Winter of Artifice , 1939, Seduction of the Minotaur , 1961 i narracions Under the Glass Bell , 1944, A Spy in the House of Love , 1954 on, sota l’influx del surrealisme, descriu somnis i fantasies del propi…

Participà en les activitats teatrals universitàries com a director i actor La seva novella Los bravos 1954 s’insereix en el realisme social Posteriorment es decantà cap a una narrativa de temàtica més intimista, centrada en l’exploració del món interior dels personatges D’entre els seus llibres de narracions es destaquen Cabeza rapada 1958, Las catedrales 1970, A orillas de una vieja dama 1979 i Las puertas del edén 1981 D’entre les seves novelles cal citar En la hoguera 1957, La que no tiene nombre 1977, Extramuros 1979, Cabrera 1981, Jaque a la dama 1982 i El griego 1985 Ha…