Resultats de la cerca

Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor sobre afers…

Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments També mirà d’…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era organista, i, mentre feia l’ensenyament secundari, estudià a Basilea amb H Huber i A Glaus Més tard amplià la seva formació als conservatoris de Stuttgart i Leipzig El 1892 tornà a Suïssa i s’establí a Zuric, on fou professor del conservatori del 1896 al 1902 i dirigí un cor masculí Aquest darrer any es traslladà a Basilea, on es feu càrrec de diversos cors i d’algunes societats musicals, com l’Escola de Música, que dirigí en 1918-21 El 1913 la Universitat de Basilea el nomenà doctor honoris causa L’any 1925 els problemes…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial…

Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de…

Es formà a l’Escola Central de Moscou, on fou deixebla de piano d’A Goldenweiser i de composició de J Golubev El 1945 inicià una important carrera com a solista que la dugué als auditoris més importants del món L’any 1950 fou guardonada al Concurs de Leipzig i el 1959 començà a ensenyar al Conservatori de Moscou, centre del qual el 1965 fou nomenada catedràtica Les seves interpretacions es caracteritzaven per una gran profunditat i rigor, defugint sempre l’escapada vers l’espectacularitat buida de contingut El seu repertori comprenia més de cinquanta concerts d’autors que van de JS Bach a D…

Un dels deixebles predilectes d’Enric Granados, començà la seva carrera amb una sèrie de gires de concerts per diverses ciutats de l’Estat espanyol Posteriorment es traslladà a França, on amplià estudis amb Édouard Risler El 1902 prengué part en el primer concert promogut per l’Acadèmia Granados, de la qual més tard fou professor El 1906 actuà a Vilafranca del Penedès amb Matthieu Crickboom, i el 1909 oferí concerts a la seva vila natal i al Palau de la Música Catalana a Barcelona L’any 1920 s’installà a Lió, on fou nomenat professor dels cursos superiors de piano de l’Escola d’Art, centre…

S’inicià al Club d’Escacs Barcelona, i el 1928 es feu càrrec de la secció de problemes de la revista Els Escacs a Catalunya Ha compost més de 300 problemes i fou l’inventor d’un nou tema de composició que porta el seu nom El 1935 posà en marxa la Sociedad Española de Problemistas de Ajedrez El 1941, inicià la publicació de la revista Problemas , de gran prestigi a tot el món Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1967, la medalla de plata de la Federació Espanyola d’Escacs 1971 i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana 1972 També fou jutge internacional…

Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou directora esportiva i…

Membre del Club Natació Atlètic de Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de mig fons i de fons Fou campió de Catalunya absolut de 400 m i 1500 m lliure 1933 i doble subcampió a la Travessia del Port de Barcelona 1931, 1932 Després de la Guerra Civil assolí el títol dels 1500 m lliure en els Campionats de Catalunya 1939 i novament el subcampionat a la Travessia del Port de Barcelona 1939, 1940, així com el Campionat de Catalunya de waterpolo de segona categoria Ja retirat fou entrenador del CE Mediterrani 1943-45 i del CN Atlètic 1948-53 El 1954 s’integrà com a professor del primer curs…