Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Carl Luython
Música
Compositor flamenc.
Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial…
Francesco Antonio Rosetti
Música
Compositor i contrabaixista bohemi.
Estudià teologia, però no arribà a ser ordenat de sacerdot Italianitzà el seu nom per motius professionals, fet que ha provocat la seva confusió amb diversos compositors italians homònims L’any 1773 s’establí a Wallerstein, on es distingí com a contrabaixista de l’orquestra de la cort Anà a París el 1781, viatge que li permeté conèixer ChW Gluck i N Piccinni i escoltar la música de J Haydn El 1785 el príncep de Wallerstein el nomenà mestre de capella, càrrec que a partir del 1789 també ocupà a Ludwigslust al servei del duc de Mecklenburg-Schwerin Compongué simfonies, algunes de…
Tat’jana Petrovna Nikolajeva
Música
Pianista i pedagoga russa.
Es formà a l’Escola Central de Moscou, on fou deixebla de piano d’A Goldenweiser i de composició de J Golubev El 1945 inicià una important carrera com a solista que la dugué als auditoris més importants del món L’any 1950 fou guardonada al Concurs de Leipzig i el 1959 començà a ensenyar al Conservatori de Moscou, centre del qual el 1965 fou nomenada catedràtica Les seves interpretacions es caracteritzaven per una gran profunditat i rigor, defugint sempre l’escapada vers l’espectacularitat buida de contingut El seu repertori comprenia més de cinquanta concerts d’autors que van de JS Bach a D…
Ferran Via i Freixas
Música
Pianista català.
Un dels deixebles predilectes d’Enric Granados, començà la seva carrera amb una sèrie de gires de concerts per diverses ciutats de l’Estat espanyol Posteriorment es traslladà a França, on amplià estudis amb Édouard Risler El 1902 prengué part en el primer concert promogut per l’Acadèmia Granados, de la qual més tard fou professor El 1906 actuà a Vilafranca del Penedès amb Matthieu Crickboom, i el 1909 oferí concerts a la seva vila natal i al Palau de la Música Catalana a Barcelona L’any 1920 s’installà a Lió, on fou nomenat professor dels cursos superiors de piano de l’Escola d’Art, centre…
Antoni Fernández-Argüelles Ferrer

Antoni Fernández-Argüelles Ferrer (a la dreta)
Museu Colet
Escacs
Jugador i jutge d’escacs.
S’inicià al Club d’Escacs Barcelona, i el 1928 es feu càrrec de la secció de problemes de la revista Els Escacs a Catalunya Ha compost més de 300 problemes i fou l’inventor d’un nou tema de composició que porta el seu nom El 1935 posà en marxa la Sociedad Española de Problemistas de Ajedrez El 1941, inicià la publicació de la revista Problemas , de gran prestigi a tot el món Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1967, la medalla de plata de la Federació Espanyola d’Escacs 1971 i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana 1972 També fou jutge internacional…
Teresa Paredes Fargas
Natació
Nedadora i entrenadora de salvament i socorrisme.
Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou directora esportiva i…
Joan Mateu Armengol
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Atlètic de Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de mig fons i de fons Fou campió de Catalunya absolut de 400 m i 1500 m lliure 1933 i doble subcampió a la Travessia del Port de Barcelona 1931, 1932 Després de la Guerra Civil assolí el títol dels 1500 m lliure en els Campionats de Catalunya 1939 i novament el subcampionat a la Travessia del Port de Barcelona 1939, 1940, així com el Campionat de Catalunya de waterpolo de segona categoria Ja retirat fou entrenador del CE Mediterrani 1943-45 i del CN Atlètic 1948-53 El 1954 s’integrà com a professor del primer curs…
Javier Echevarría Rodríguez

Javier Echevarría Rodríguez
Dret canònic
Eclesiàstic castellà.
Doctor en dret civil i en dret canònic, i ordenat prevere el 1955, fou collaborador i, des del 1953, secretari de Josemaría Escrivá de Balaguer Membre del consell general de l’ Opus Dei 1966, en succeir Álvaro del Portillo Escrivà de Balaguer al capdavant de l’organització 1975, en fou nomenat secretari general i, el 1982, amb l’erecció de l’Opus Dei com a prelatura personal, vicari general Membre de la Congregació per a les Causes dels Sants i del Tribunal de la Signatura Apostòlica, participà en les assemblees generals del Sínode dels Bisbes sobre Amèrica 1997 i Europa 1999 El 1994 el…
Tarcisio Pietro Evasio Bertone
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Estudià teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot El 1967 obtingué la càtedra de teologia moral especial a l’ateneu salesià, del qual fou rector 1989-91 L’any 1991 fou ordenat arquebisbe de Vercelli, i el 1995 el papa Joan Pau II el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en la qual fou un estret collaborador del cardenal Joseph Ratzinger L’any 2003 esdevingué el nou arquebisbe de Gènova i cardenal Amb l’accés de Ratzinger al papat, el 2006 fou nomenat nou secretari d’estat de la Ciutat del Vaticà Des del 2007, també ocupa el càrrec de cardenal camarlenc L’…
Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya
Història
Organisme autònom que regí, de fet, el Principat de Catalunya (1808-12) durant la guerra del Francès.
El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior Lleida, 18 de juny de 1808 Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta Domingo Traggia, marquès d’El Palacio i li confià la direcció de la guerra imposà tributs i aixecà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina