Resultats de la cerca

Estudià teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot El 1967 obtingué la càtedra de teologia moral especial a l’ateneu salesià, del qual fou rector 1989-91 L’any 1991 fou ordenat arquebisbe de Vercelli, i el 1995 el papa Joan Pau II el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en la qual fou un estret collaborador del cardenal Joseph Ratzinger L’any 2003 esdevingué el nou arquebisbe de Gènova i cardenal Amb l’accés de Ratzinger al papat, el 2006 fou nomenat nou secretari d’estat de la Ciutat del Vaticà Des del 2007, també ocupa el càrrec de cardenal camarlenc L’any 2012 rebé…

Llicenciada en biologia, ha exercit de professora d’ensenyament secundari i s’ha dedicat a l’educació social Ha estat directora d’un centre d’acolliment de menors i d’un centre residencial d’acció educativa, i ha format part de la Direcció General d’Atenció a Menors de Girona Afiliada el 1996 a Esquerra Republicana de Catalunya , partit pel qual fou regidora de Sant Hilari Sacalm durant vuit anys, membre del Consell Comarcal de la Selva durant dos anys, i del qual és des del 2004 secretària d’acció política, des del 2003 és diputada al parlament català Al novembre del 2006, el president Josep…

Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs, consagrat a la…

Fou cartògraf d’Enric VIII, i des del 1512 estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1518 Carles V el nomenà pilot major de Castella El 1526 sortí de Sanlúcar de Barrameda al capdavant d’una expedició vers la Xina per la ruta del sud-oest, en la qual participaren un bon nombre de catalans Atret per la fama de riqueses del Riu de la Plata, estigué durant quatre anys explorant els rius Paraná, Paraguai i Uruguai En tornar fou condemnat a desterrament a Orà tanmateix, fou perdonat i recuperà el seu càrrec El 1544 féu el notable planisferi conservat a la Bibliothèque Nationale de París…

Fill del comte Hug V d’Empúries i de Sibilla de Palou, vescomtessa de Bas Fou un personatge important de la cort de Jaume II i d’Alfons el Benigne Aquest el nomenà tutor del seu nebot Joan, fill gran del comte Pere I d’Empúries, el 1334 Rebé moltes donacions al comtat d’Empúries i al vescomtat de Bas En crear-se el priorat de Catalunya, en fou nomenat el primer gran prior El 1322, arran de la mort del seu nebot Ponç VI Malgaulí, el vescomtat de Bas revertí a la corona, però Jaume II hagué de lliurar-lo a Ramon en penyora d’una hipoteca de 40 000 sous que gravava el vescomtat El 1331, liquidat…

Notari pontifici, és autor de la Compilatio tertia Pel gener del 1214 Innocenci III el nomenà legat papal a Occitània per tal de pacificar la part dominada pels croats de França i, sobretot, per tal d’alliberar l’infant Jaume I de Catalunya-Aragó, ostatge de Simó de Montfort Pel maig del mateix any lliurà el jove sobirà als barons catalans reunits a Narbona, i després d’haver convocat a Lleida unes corts generals, organitzà la regència del país, que assegurà la continuïtat del regne En tornar a Occitània es trobà amb el fet consumat de la convocatòria d’un concili el 8 de gener de 1215 a…

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era organista, i, mentre feia l’ensenyament secundari, estudià a Basilea amb H Huber i A Glaus Més tard amplià la seva formació als conservatoris de Stuttgart i Leipzig El 1892 tornà a Suïssa i s’establí a Zuric, on fou professor del conservatori del 1896 al 1902 i dirigí un cor masculí Aquest darrer any es traslladà a Basilea, on es feu càrrec de diversos cors i d’algunes societats musicals, com l’Escola de Música, que dirigí en 1918-21 El 1913 la Universitat de Basilea el nomenà doctor honoris causa L’any 1925 els problemes de salut l’…

Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial A la mort de…