Resultats de la cerca

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap…

En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a la…

Fill d’Ignasi Murillo, conegut farmacèutic de Sant Cugat, cursà estudis de farmàcia a l’Escola de Farmàcia de Barcelona, on es doctorà Emigrà a l’Havana el 1907 i treballà com a gerent tècnic a la important drogueria i farmàcia La Americana, de la qual esdevindria més tard el seu propietari Fou un dels mentors de la comunitat catalana, i molt aviat, participà en activitats nacionalistes catalanes i fou un dels promotors més actius al si de la comunitat catalana a Cuba Impulsà l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fou president de l’Orfeó Català de l’Havana i també del…

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…

Els primers testimonis sobre la vila d’Igualada es remunten a l’Edat Mitjana, però, malauradament, les primeres notícies relacionades amb activitats musicals són de temps molt recents Hi ha documents que testimonien la presència de constructors d’instruments de metall a la vila durant el segle XVIII L’església de Santa Maria té l’origen en un edifici del segle XI, si bé el temple actual fou inaugurat el 1627 L’orgue que conté fou construït a mitjan segle XVIII per Antoni Boscà Durant la Guerra Civil fou traslladat al convent de les Escolàpies, convertit en sala de concerts, i posteriorment…

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…

Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…

La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…

Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…