Resultats de la cerca

Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos

Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià

Estudià medicina i exercí com a metge rural a la seva regió, Tras-os-Montes, on se situa la seva obra i de la qual incorporà els dialectalismes Quant a la temàtica, hi recollí els elements propis del ruralisme superstició del poble, lluita per la terra, etc Contos Bárbaros 1939, Contos Durienses 1941, Terra ingrata 1946, Horas mortas 1968, Tempo revolvido 1974, Outro Mundo 1980, etc Publicà també assaigs literaris i etnogràfics Linguagem Médica Popular Usada no Alto Douro , 1936 Por amor da nossa fala , 1957 O Elemento Água na Sabedoria Popular , 1957, etc

La seva obra se centra en la denúncia de la degradació i l’explotació de l’home, amb una clara consciència d’eficàcia política Són remarcables Uma pedrada no charco 1958, As aves da madrugada 1959, Os insubmissos 1961, As máscaras finais 1963, Terra ocupada 1964, Imitação da realidades 1966, As pombas são vermelhas 1977, llibre que recull la seva experiència durant els anys de la revolució, Estórias alentejanas 1977, Fuga imóvel 1982, A ola de calor 1986,  Deriva 1993, Nunca Diremos quem sois 2002 i Ao contrário das Ondas 2006, entre d’altres

Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra

El 1909 ingressà a l’Armée Coloniale Acabada la guerra de 1914-18, fundà La Renaissance Catalane i L’Éveil Catalan 1921 i, a París, Le Roussillonnais de Paris  1931 El 1940 s’establí a Perpinyà, on fundà la revista Madeloc  1949 És autor de poesies en francès, d’una Anthologie des poètes catalans de langue française i, en català, de Muntanya, mar i cel, poesies, i una sèrie d’obres teatrals de caràcter popular sobre el personatge Perot En Perot i l’ós del Canigó , En Perot pescaire , etc

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’ Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es feu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona

Defensa, fitxà pel FC Barcelona 1974-76 procedent del Santos 1972-74, després de disputar la Copa del Món 1974 Jugà 37 partits amb l’equip blaugrana, i marcà 6 gols A l’inici del 1976 tornà al seu país per jugar a l’Internacional de Porto Alegre 1976-77, al Galícia Esporte Clube 1977-78, a la Sociedade Esportiva Palmeiras 1978-79 i a l’America Football Club de São Paulo 1980-81, on es retirà Posteriorment exercí d’entrenador al Vitória de Guimarães, a Os Belenenses, a l’Sporting CP i al Santos

Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’altres, i…

L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc