Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Enric Sagnier i Villavecchia
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra conjunta dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Domènech i Estapà (1885-1908)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del…
Antoni Carbonell
Enteixinat de l’escala del Palau del Lloctinent, a Barcelona (s XVI), obra d' Antoni Carbonell , fill
© Fototeca.cat
Fuster tallista.
Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555 Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona 1487, al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella 1504 El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel 1516, i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el complement…
Palazzo Pitti

Interior del Palazzo Pitti
© Fototeca.cat - Corel
Palau
Palau construït a Florència sobre un disseny de Brunelleschi (s XV) per encàrrec del comerciant Lucca Pitti.
Arruïnada aquesta família, els Mèdici continuaren les obres, dirigides per Ammanati 1558-70 Sofrí posteriors ampliacions És un dels models bàsics de la tipologia del palau florentí Conté la Galleria Pitti , basada en les riquíssimes colleccions d’obres d’art de Cosme II i Ferran II de Toscana, enriquides després per altres membres de les famílies Mèdici i Lorena obres mestres de Filippo Lippi, Rafael, Adel Sarto, Ticià, Rubens, Caravaggio, Velázquez, Ribera, etc Conté també els antics Appartamenti Reali, el Museo degli Argenti i la Galleria d’Arte Moderna, fundada el 1860 pel govern…
Sant Feliu de Boada
Poble
Poble del municipi de Palau-sator (Baix Empordà), al S del terme, a l’W del nucli de Pals.
El lloc, esmentat al segle XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada
Bernat de Vilamarí
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i de Boadella i fill de Joan Vilamarí i de Sagarriga, senyor de Boadella.
Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el…
Doǧubayazit

Vista del palau d’Ishak Pasha
Corel
Gomel’

Palau dels Rumiantsevs-Paskevices, a Gomel'
© Belarus.by
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a Bielorússia.
Port fluvial al riu Sož, afluent del Dnièper, és també nus ferroviari i de carreteres És un nucli industrial maquinària, fàbrica de superfosfats, mobles, paper, blanqueries i indústria pesant i un centre cultural Centre d’ensenyament superior Universitat Estatal de Gomel’, fundada el 1969 Cal destacar-ne el castell, actualment museu
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control…
Napoleó II
Història
Fill de Napoleó I i de Maria Lluïsa d’Àustria.
Com a successor de l’Imperi, fou nomenat rei de Roma, i Napoleó abdicà en ell el 1814 i el 1815 Això no obstant, des del 1814 residí a Viena, on fou fet príncep de Parma, de primer, i, després, duc de Reichstadt 1818 En diverses ocasions els bonapartistes en feren llur bandera, però sense cap resultat Morí tuberculós
Bartomeu Soler i Rabasó
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Se n'anà de jove a l’Amèrica del Sud i hi visqué vicissituds i èxits Estrenà per al teatre i fou alhora actor A la postguerra espanyola, lligat al món oficial, publicà un conjunt de novelles Marcos Villarí , publicada ja el 1925 i traduïda al català, Pitusín 1941, La vida encadenada 1945, Karu-Kinká 1946, La llanura muerta 1947, Patapalo 1949, Tamara 1953 i Los muertos no se cuentan 1961, sobre la Guerra Civil de 1936-39 També les curioses memòries Mis primeros caminos 1961, La cara y la cruz del camino 1963 i Mis últimos caminos 1965 Estrenà teatre en català Anna Maria 1952 i El marquès i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina